dijous, 3 de gener de 2013

La importància d'Elizabeth Gaskell, inèdita fins ara en català, segons Lluis Bonada [setmanari El Temps]

 “Per a un noi jove sempre és tot un esdeveniment instal•lar-se a viure pel seu compte. No crec que mai de la vida hagi estat tan cofoi com quan, a disset anys, em vaig asseure a l’habitació cantonera de dalt d’una pastisseria a la ciutat d’Eltham”. De totes les maneres de presentar al lector el protagonista-narrador en no més de dues frases, aquesta seria de les més afortunades. Un escriptor que comença així un relat ha de ser, sens dubte, un gran autor, un autor genial. L’hàbil combinació entre la reflexió general –una reflexió que té la força de les veritats inqüestionables– i la confessió personal, autobiogràfica, és producte d’una ment intel•ligent.

La ment pertany a una escriptora anglesa desconeguda per al lector català, Elizabeth Gaskell (Londres, 1810-Holybourne, 1865), i les frases són les que obren la novel•la La cosina Phillis, que Edicions de 1984 acaba de publicar, en versió de Miquel Casacuberta. L’editorial té intenció de traduir més obres seves, però ja Adesiara en publicarà una segona, que apareixerà la propera primavera, Cranford, molt popular al món anglosaxó arran de l’adaptació televisiva que en va fer la BBC el 2007. El retard a presentar Gaskell en català s’explica en gran part pel retard que han patit l’autora a ser reconeguda com a gran autora, al seu país. La Gaskell Society, creada per a promoure els estudis sobre l’obra i la vida de l’escriptora, i per a fer-la més popular i valorada, tot just es va constituir el 1985, però d’aleshores ençà la seva activitat –calia recuperar el temps perdut– ha estat frenètica.

L’autora també ha estat homenatjada tard al Racó dels Poetes de l’Abadia de Westminster. El 25 de setembre del 2010, és a dir, fa només dos anys, s’hi va instal•lar un vitrall amb el seu nom. Molts dels escriptors contemporanis d’Elizabeth Gaskell, o també de generacions anteriors i posteriors –alguns dels quals no tenen tanta importància literària, o la tenen similar– hi van ser honorats molt abans. Les germanes Charlotte, Anne i Emily Brontë –Elizabeth Gaskell és autora d’una gran biografia de Charlotte Brontë– hi són recordades des del 1947. Elizabeth Browning, des del 1906. Fanny Burney, des del 2002. George Eliot, des del 1980, i D. H. Lawrence, des del 1985.

La cosina Phillis apareix en Edicions de 1984 perquè l’editor va veure que Miquel Casacuberta anunciava que en tenia enllestida la versió a la seva plataforma digital, “Traduccions inèdites en línia”. En aquest web, el traductor hi ha penjat un article, “La cosina Phillis, l’obra mestra d’Elizabeth Gaskell, una victoriana inèdita en català”, on parla de les causes de la seva consagració tardana. És molt possible, diu, que la recepció de la novel•la per part de la crítica s’hagués vist perjudicada per la imatge de l’autora de “mestressa de casa que escrivia”, una imatge que malauradament ella mateixa alimentà signant els seus escrits com a Mrs Gaskell, però també per l’excessiu didactisme de les seves obres primerenques.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada