divendres, 29 de juliol de 2011

"La senyora Craddock", a El País, de la mà de Lluís Muntada.

La senyora Craddock, escrita el 1900, reflecteix els últims anys de l'Anglaterra del segle XIX. Com en tantes altres novel·les emble-màtiques del XIX (Middlemarch, La dona de trenta anys, Madame Bovary, El roig i el negre, Emma, La fira de les vanitats...), a La senyora Craddock es recrea la tensió pugnaç que es dóna quan la naturalesa insubornable de les persones amb fortalesa de caràcter s'enfronta a la mordassa de les convencions socials.

Així comença la crítica de Lluís Muntada a El País. Ara que teniu temps, llegiu-vos la ressenya, i correu a llegir-vos el llibre!

dimecres, 20 de juliol de 2011

Platja, muntanya, viatge, LLIBRES!



Nosaltres encara no marxem de vacances, però si tu ets un dels afortunats, no t'oblidis de posar a la teva maleta-motxila-bossa els nous títols de 1984: Sol a Berlín, Egipte: les claus d'una revolució inevitable, Dies a Birmània, La senyora Craddock.

I bon viatge!

dimarts, 19 de juliol de 2011

Un Orwell per aquest estiu!


Dies a Birmània
George Orwell
Traducció d’Esther Tallada
442 pàg.
Butxaca 1984, núm. 15



Dies a Birmània és una novel·la d’una gran força narrativa que descriu a estones una compenetració harmònica entre el protagonista i la natura, que va prenent una posició central. Així es descabdella una narració sobre la relació de dos mons paral·lels, el dels colonitzadors i el dels colonitzats, dos mons de corrupció i de corromputs on tothom està atrapat en el sistema de l’imperialisme.

Dies a Birmània és encara avui una de les denúncies més dures contra les vexacions psicològiques que el colonialisme imposava. La novel·la va trobar ben aviat un editor nord-americà i va aparèixer l’octubre de 1934 a Nova York; l’any següent es va publicar al Regne Unit, un cop l’editor d’Orwell va poder veure que no havia provocat represàlies.

George Orwell, pseudònim d’Eric Arthur Blair (Motihari, Bengala, 1903 – Londres, 1950), fill d’un funcionari colonial i educat a Eton, va formar part de la policia imperial britànica a Birmània des del 1922 fins al 1927, quan va decidir abandonar-la perquè «no volia de cap manera servir un imperialisme que, amb el temps, havia acabat veient com una gran traïció al poble». Després d’uns anys de distanciament a París i Londres, Orwell recorda aquests anys de Birmània que descriu com a «cinc anys avorrits farcits de tocs de corneta». En canvi, els paisatges a voltes majestuosos del nord del país el van perseguir tota la vida. Periodista, escriptor i assagista, va rememorar la seva participació durant la Guerra Civil espanyola com a voluntari a les milícies del POUM en Homenatge a Catalunya (1938) i una gran quantitat d’articles. Des d’una honestedat intel·lectual infatigable, va combatre la més petita justificació del totalitarisme per part dels intel·lectuals de l’època. És autor entre altres obres de Dies a Birmània (1934), Sense ni cinc a París i a Londres (1933), 1984 (1949) i La revolta dels animals (Animal Farm, 1945).

dimarts, 12 de juliol de 2011

Un interessant Article Obstinat sobre "Egipte: les claus d'una revolució inevitable" i el seu autor, Al Aswani

L’escriptor Alaa Al Aswani (el Caire, 1957), l’autor de les magnífiques novel·les L’edifici Iaqubian i Chicago, traduïdes per les Edicions de 1984, va declarar a EL TEMPS, en una de les seves visites a Barcelona, que confiava en la propera arribada de la democràcia a Egipte. Els egipcis havien vist, en una àmplia majoria –deia–, que la dictadura havia estat nefasta, perquè havia frenat el progrés econòmic i cultural i haver enfortit la injustícia social i la corrupció. El novel·lista contribuïa a convertir els egipcis als ideals democràtics amb articles a la premsa, i darrerament ho va fer a través d’una sèrie, publicada els anys 2009 i 2010, que acabaven sempre amb la mateixa frase: “La democràcia és la solució.”

Lluís Bonada (El Temps) explica en el seu article les claus del paper de l'escriptor Alaa Al Aswani en la revolució egipcia, i Alaa Al Aswani explica en el seu llibre les claus d'una revolució inevitable. No ens convé perdre'ns ni una cosa ni l'altra!


divendres, 8 de juliol de 2011

Els editors et recomanen... (Dues lectures per l'estiu)

Josep Cots, editor de Edicions de 1984 parla d'una bona lectura d'estiu per a Vilaweb Lletres, La senyora Craddock:

'És una novel·la molt actual, perquè encara n'hi ha molts, d'homes cabuts com aquest, i molta incomprensió que senten les dones envers la incapacitat emocional dels seus marits', comenta l'editor. 'La Bertha necessita un reconeixement i una estimació que no troba. En el llibre es produeixen una sèrie de girs molt importants: Bertha passa de la frustració a la rebel·lia i d'aquí a la resignació i a la indiferència. I té un final totalment inesperat.' Cots sintetitza: 'El llibre és una lliçó universal sobre la relació entre l'home i la dona, sobre el matrimoni, sobre les voluntats femenines. S'extreuen moltes lliçons des de la pura expressió literària.'

SEGUIU LLEGINT AQUÍ

***

... I Maria Bohigas, editora de Club Editor, ens parla de Plora, pàtria estimada


La traducció fou a càrrec de Ramon Planes, una versió que tornada a mirar avui, cinquanta anys després, manté una gran vigència, segons l'editora, Maria Bohigas, i per això ha decidit mantenir-la. 'Vaig acarar la traducció de Planes amb l'original anglès i em vaig adonar que és una excel·lent traducció, que és un text molt bonic, i això també va ser un estímul per recuperar a novel·la.'
Què ha motivat Maria Bohigas a recuperar aquest títol? 'Em motiva que és una bona novel·la. He fet la relectura amb la mateixa intensitat que la primera vegada que la vaig llegir. És un text que conserva la mateixa màgia que quan es va publicar.

SEGUIU LLEGINT AQUÍ 

dijous, 7 de juliol de 2011

Quan un gran escriptor parla d'un altre gran escriptor...

Doncs succeeix que ens honora que Francesc Serés hagi dedicat el seu espai a El País per parlar d'El mar, de Blai Bonet.

Per si encara no l'heu llegit, podeu trobar l'article aquí, a la secció d'Articles Obstinats.

"La senyora Craddock", de W. Somerset Maugham, a la revista Time Out


"Una novel·la amb els braços forts i la digestió d’un bou." Així comença l'Article Obstinat que signa Gemma Casamajó i Solé per la revista Time Out, i que podeu llegir sencer aquí.

dimarts, 5 de juliol de 2011

"Sol a Berlín", vist per Anna Rossell (Revista Quimera)

Benvolguts, pengem aquí aquesta magnífica ressenya de Sol a Berlín, per si encara, després de tantes opinons favorables que el saluden com una gran novel·la, no us heu decidit a explorar-la. El llibre és gruixut, sí, però s'oloren les vacances i els dies s'allarguen... per llegir bé aquesta ressenya d'Anna Rossell que Quimera ha publicat, només cal que hi cliqueu a sobre.