dimecres, 30 de novembre del 2011

«Una màquina d’espavilar ocells de nit» és una de les obres més sorprenents i celebrades de la literatura catalana dels darrers anys



Una màquina d’espavilar ocells de nit
Jordi Lara
288 pàg.
isbn 978-84-15091-06-6
9,00 euros
Butxaca 1984, núm. 17









Novel·la, assaig, biografia i ficció es barregen en la història d’un jove estudiant de música que entra a formar part d’un conjunt de músics vells i estrafolaris. Amb ells, i investigant la vida i l’obra de rares celebritats artístiques del passat, descobrirà què és exactament una màquina d’espavilar ocells de nit i per a què serveix.

A les cròniques tragicòmiques, líriques o detectivesques d’aquesta novel·la descobrim «un petit món per ubicar-se en l’enormitat del món» i personatges singulars com «nàufrags feliços» que ens parlen del talent, de l’amor, de la llibertat o de la posteritat.

Un llibre que apassionarà qualsevol lector interessat o no per la música. Un llibre que diverteix, reflexiona i emociona.

Jordi Lara és escriptor i cineasta. Nascut a Vic el 1968, va estudiar música i filologia catalana i s’ha guanyat la vida escrivint i dirigint programes musicals a Televisió de Catalunya. Partidari d’una forma atemporal de modernitat i transgressió, la seva obra presenta molt sovint personatges marginals que malden per ubicar-se en la societat d’avui, amb predilecció per temes i universos que enllacen amb la tradició tractats amb un llenguatge formal innovador i molt personal. Per a la televisió, ha escrit i ha dirigit desenes de reportatges i documentals sobre música i dansa. En el camp literari és autor, entre d’altres, del retrat literari Papallones i roelles, sobre el coreògraf Salvador Mel·lo, i del monòleg Toron Toron, sobre el luthier Andreu Toron. Darrerament, ha escrit i ha dirigit el seu primer llargmetratge, Ventre blanc, una faula crua i subtil protagonitzada pels portadors dels capgrossos de Vic.

Un magnífic relat sobre el silenci, la repressió i la memòria, i també un poderós exemple de com l’amistat pot arribar a curar-nos


En el cor de la nit
Irvin D. Yalom i Robert L. Brent
Traducció de Laura Baena i Garcia
62 pàg.
isbn 978-84-15091-05-9
7,50 euros
Butxaca 1984, núm. 16











«Estic fotudíssim... el passat està en plena ebullició... les meves dues vides, nit i dia, s’uneixen. Necessito parlar-ne».

Després d’una adolescència a Hongria durant l’Holocaust, Robert Brent ha viscut dues vides: la diürna, quan fa de cirurgià cardíac afable, implicat i incansable, i la nocturna, quan els fragments dels records terribles se li passegen pels somnis. Al llarg dels cinquanta anys que fa que són amics, mai no ha confessat el terror nocturn que pateix a Irvin Yalom, el seu vell amic psiquiatre. Ara, tanmateix, es veu obligat a compartir amb ell aquest gran secret.

Irvin D. Yalom (Washington, 1931), nascut en el si d’una família humil d’origen jueu, és professor emèrit de Psiquiatria a la Universitat de Stanford i autor de diversos llibres de psicoteràpia existencial. Tot i que va començar a escriure per explicar els casos clínics dels seus pacients, als seixanta anys es va convertir en autor de novel·les de ficció i va assolir un gran èxit tant de crítica com de públic. D’entre les seves obres, que han estat traduïdes a diversos idiomes, destaquen When Nietzsche wept (El dia que Nietzche va plorar, 1992), Lying on the couch (Des del divan, 1996) i The Schopenhauer cure (La cura de Schopenhauer, 2005).

dimarts, 29 de novembre del 2011

Edicions de 1984 completa amb «Oratjol de la Serra» la recuperació de l’obra en prosa del gironí Girbal Jaume


Fa sis anys, Edicions de 1984 va rescatar de les llibreries de vell una obreta aparentment anodina, sorprenentment deliciosa, d’un autor que amb prou feines coneixien quatre estudiants de filologia i el poeta Enric Casasses, que en va assumir amb entusiasme l’edició i el padrinatge... 

Per continuar llegint l'article, cliqueu aquí.

dilluns, 28 de novembre del 2011

Flavia Company comenta «Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni», d’Alice Munro, al diari El País

Copyright de la fotografia: Derek Shapton



Quan s’acaba la lectura d'Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni es pot aplicar la frase amb què acaba el seu relat El que es recorda: “Es preguntava (...) si li trobaria un nou paper, algun altre ús en el seu pensament, per al temps a venir”. Són molts els usos que trobarà aquest llibre en el nostre pensament perquè, com tots els llibres excel·lents, espera i permet la relectura.



Per llegir tota la ressenya, cliqueu aquí.

dijous, 24 de novembre del 2011

«El temps sempre guanya», en Jordi Nopca entrevista la Jennifer Egan per a la revista Time Out

Jennifer Egan, autora d'El temps és un cabró
 Copyright de la fotografia: Pieter M. Van Hattern

Si voleu llegir l'entrevista a l'autora d'El temps és un cabró (Edicions de 1984), cliqueu aquí.

dimarts, 22 de novembre del 2011

"El llibre que va convertir Girbal Jaume en un geni..."


Si voleu llegir el fantàstic article de Lluís Bonada sobre l'autor aparegut a la revista El Temps, cliqueu aquí.

«Una és actuar d’escriptor i l’altra és ser-ho. En Girbal, sortosament per ell i per la novel·la catalana, és dels que "ho són" de llei», Víctor Català.

Amb aquesta obra es clou el cicle narratiu L’agre de la terra, que inclou també L’estrella amb cua i La tragèdia de cal Pere Llarg 


Oratjol de la Serra
Eduard Girbal Jaume
Edició d’Agnès Prats
isbn 978-84-92440-70-2
Mirmanda, 85
238 pàgines
16,90 euros










Oratjol de la Serra (1919) és un conjunt de «proses silvestres» que, a tall de presentació, ens inicia en la descoberta d’una població (o gairebé) de l’agresta Catalunya interior de principis del segle xx i en els grans personatges que hi viuen. Un cop Eduard Girbal Jaume (Girona, 1881 – Barcelona, 1947) va haver publicat aquesta obra que, juntament amb L’estrella amb cua (1919) i La tragèdia de cal Pere Llarg (1923), forma el cicle narratiu L’agre de la terra, Víctor Català en va dir: «és un novel·lista cabal, en el ple de ses facultats i de sos recursos i un dels més alts i ferms entre quants conreuen, en l’hora present, aquesta branca de les lletres catalanes. És subtil de ment, de vista i de ploma com cap altre. Gran coneixedor de la psicologia camperola, sap revelar-la amb justesa admirable i amb una finíssima i saborosa ironia que mai cau (almenys en els trossos que li he llegit) en efectismes i desentonaments. Escriptor veritable, dotat d’instint agut i dreturer, i estudiós de la llengua en sa mateixa font i en sos mellors models, té la paraula abundosament fluent, viva i pròpia, la forma castissa i harmoniosa com copsada directament del poble, però embellida, purgada, magnificada per la màgia de l’art.» «Deixant-se anar a la sanitat d’aqueixa prosa sense bonys ni pestilències de cap mena, un hom sembla que es retorna i recobra l’esperança, tal com el visitant que surt d’un manicomi o d’un hospital i s’amara de sol, d’aire, de glatits de vida “viva” i feconda. Jo no crec que sempre el nom faci la cosa; una és actuar d’escriptor i l’altra és ser-ho. En Girbal, sortosament per ell i per la novel·la catalana, és dels que ho són de llei.»