dijous, 29 de setembre del 2011

I les postres: «HHhH» vist per Robert Saladrigas, al Cultura/s de La Vanguardia!

On n'hi ha dos n'hi ha tres, i rere la corda va el poval, així que acabem aquest setembre amb una nova ressenya de HHhH, de Laurent Binet, la tercera que compartim amb vosaltres. Ja sabeu com funciona la cosa; cliqueu sobre la imatge i podreu llegir la ressenya que signa Robert Saladrigas amb comoditat.

dimarts, 27 de setembre del 2011

Especial HHhH: Una entrevista obstinada i una article obstinat (i molt complert)

Benvolguts amics,

Us hem preparat un menú doble de la novel·la HHhH, guanyadora del Premi Goncourt a la Primera Novel·la 2010.

Mireu, de primer podreu gaudir d'una entrevista d'Òscar Caballero amb l'autor, Laurent Binet, publicada a La Vanguardia. Caldrà que cliqueu sobre les imatges, així ho podreu llegir millor.

El plat fort, però, és un interessantíssim article signat per Lluís Bonada per a la revista El Temps, entorn a la novel·la i els temps històrics que reflecteix.

Què us sembla? Ara només caldrà llegir-se la novel·la i ja ho tindrem!

TOT AIXÒ I MÉS, AQUÍ

divendres, 23 de setembre del 2011

Article obstinat en «La casa cantonera», de Sílvia Alcàntara. El signa Joan Ducrós per a la revista Caràcters

Joan Ducrós comença el seu article sobre La casa cantonera d'aquesta manera: «Esperava amb curiositat la segona novel·la de Sílvia Alcàntara (Puig-reig, 1944). Olor de colònia, la seva primera obra publicada irrompé amb força en el mercat editorial l'any 2009, sense cap mena de propaganda, ni promoció. Els més de cinquanta mil exemplars venuts foren gràcies al boca orella, que també li va obrir les portes d'un seguit de guardons, com ara el QWERTY BTV (2009), el Regió7 de Cultura (2009), el Joaquim Amat-Piniella (2010) i fou finalista del Premi Llibreter (2009).»

Continua llegint aquest Article obstinat aquí.

dijous, 22 de setembre del 2011

El dia 27 de setembre teniu cita amb «Joan Solé i Pla. Un separatista entre Macià i Companys», de Joan Escules


La llibreria Catalònia i Edicions de 1984 es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre Joan Solé i Pla. Un separatista entre Macià i Companys, de Joan Escules.

La presentació anirà a càrrec de l'historiador Enric Ucelay-Da Cal.

L'acte tindrà lloc el proper dimarts dia 27 de setembre a les 19.00 h a la llibreria Catalònia (Ronda de Sant Pere, 3) de Barcelona.

dijous, 15 de setembre del 2011

Novetat editorial a Edicions de 1984: «Joan Solé i Pla. Un separatista entre Macià i Companys», de Joan Esculies

«Intel·ligent aproximació als orígens i l’evolució del nacionalisme radical català»


Joan Solé i Pla. Un separatista entre Macià i Companys
Joan Esculies

Enquadernació en rústica
De Bat a Bat, 18
366 pàgines

La figura del doctor Joan Solé i Pla (1874–1950) ha romàs oculta als ulls dels historiadors i, de retruc, del públic en general, a causa del seu idealisme: durant l’etapa noucentista, perquè, fidel a la Unió Catalanista, va mantenir un apoliticisme rigorós; durant l’etapa republicana, perquè, malgrat ser diputat per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) al Parlament, no va aspirar a càrrecs ni de partit ni de Govern. I, tanmateix, avui, seixanta anys després de la seva mort, retrobant el fil de la seva trajectòria i del seu vast llegat documental, el seu testimoni el converteix en un personatge valuós per comprendre els orígens i l’evolució del nacionalisme català, sobretot de la seva vessant més intransigent.

Amic inseparable de Pere Aldavert i Àngel Guimerà, Solé i Pla que, per edat, pertanyia a la generació dels catalanistes que entrarien en el joc electoral, va esdevenir una figura inclassificable i original en el món barceloní de principis de segle xx: un romàntic amb tints modernistes enmig de l’eclosió del noucentisme. Un metge que, apassionat de la botànica, combinava la medicina tradicional amb l’homeopatia. Durant la Primera Guerra Mundial, va contribuir a crear el mite dels 12.000 voluntaris catalans allistats a la Legió estrangera francesa.

Escollit diputat, Solé i Pla va romandre fidel a Macià i, a partir d’aleshores, va viure les tensions en el si d’ERC. D’aquest període, el seu és un dels testimonis escrits més durs contra Lluís Companys. Ara bé, Solé i Pla també va ser crític amb Josep Tarradellas i amb aquells qui, al seu parer, ocupaven càrrecs al Govern de la Generalitat sense tenir la formació adequada. Durant la Guerra Civil, va destacar en la defensa del patrimoni cultural, en el salvament del monestir de Montserrat i en l’alliberament a Montblanc del cardenal Francesc Vidal i Barraquer. Però també és valuosa la seva narració d’episodis obscurs com els viatges a França per comprar armes per a Estat Català.

Queixós de la gestió del president del Parlament, Josep Irla, en el moment de l’evacuació de Barcelona al gener de 1939, Solé i Pla es va exiliar a Colòmbia. Allí va viure el darrer decenni de la seva vida enyorat de Catalunya, enmig d’un carteig incessant amb els dirigents i intel·lectuals de les comunitats catalanes d’Amèrica, i, sobretot, amb Carles Pi i Sunyer.

Aquesta biografia recorre la trajectòria d’aquest polític, però va més enllà. Obre noves perspectives en els orígens i l’evolució del nacionalisme radical català, sovint massa simplificat per manca d’estudis biogràfics que el text següent vol contribuir a eixamplar.

divendres, 9 de setembre del 2011

La rentrée segons El Club Editor: «Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni», d'Alice Munro

Alice Munro
Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni
Traduït de l’anglès per Dolors Udina
El Club dels Novel•listes, 36
336 pàg.

“Mestressa de casa troba temps per escriure relats”, declarava el titular d’un dels primers reportatges sobre la jove Alice Munro, l’any 1961. Cinquanta anys més tard, al Canadà li diuen “el nostre Txèkhov”, els grans autors americans la consideren una mestra, el públic d’arreu del món la llegeix en una vintena llarga de llengües i el jurat del Nobel la té present cada any. Els seus escenaris són petites ciutats canadenques, els seus personatges hi fan una vida domèstica que té tot l’aspecte d’una bassa d’oli, i amb un gest mínim, sorprenent, de conseqüències gegantines, les seves protagonistes són capaces de capgirar-ho tot.
“Alice Munro dóna a cada un dels seus contes la fondària, la intel•ligència i la precisió que molts novel•listes aboquen en l’obra de tota una vida.” Jurat del Man Booker International Prize

Alice Munro, nascuda el 1931 en una zona rural de la província d’Ontàrio, és l’autora d’onze col•leccions de contes i d’una novel•la. Ha experimentat tot el que significa renunciar a la vida pròpia per mor de la vida familiar: durant molts anys va abandonar la carrera literària. D’ençà de la seva represa, cada llibre que ha publicat confirma el valor extraordinari d’una obra que s’ha construït gairebé tota en forma de relats: “Veig la vida com peces separades que no acaben d’encaixar mai”. Massa felicitat, guardonat el 2009 amb el Man Booker International Prize, va ser publicat per Club Editor.

dilluns, 5 de setembre del 2011

«HHhH», de Laurent Binet, i Premi Goncourt a la primera novel·la 2010, a Edicions de 1984

HHhH
Laurent Binet
Traducció d’Anna-Maria Corredor

Enquadernació en rústica
Mirmanda, 82
330 pàgines

PREMI GONCOURT  A LA PRIMERA NOVEL·LA 2010

A Praga, el 1942, dos homes han de matar un tercer individu. És l’operació «Antropoide»: dos paracaigudistes txecoslovacs enviats per Londres tenen l’encàrrec d’assassinar Reinhard Heydrich, cap de la Gestapo, cap dels serveis secrets nazis, planificador de la Solució Final, «el botxí de Praga», «la bèstia rossa», «l’home més perillós del Tercer Reich».

Heydrich era el cap d’Eichmann i el braç dret de Himmler, però els SS deien: «HHhH». Himmlers Hirn heiβt Heydrich —el cervell de Himmler es diu Heydrich.

Tots els personatges d’aquest llibre han existit o encara existeixen. Tots els fets narrats són autèntics. Però darrere els preparatius de l’atemptat despunta una altra guerra, la que enfronta la ficció novel•lesca amb la veritat històrica. L’autor, captivat pel tema, ha de resistir a la temptació d’explicar una novel•la.
Tanmateix, bé cal enllestir la història.

Laurent Binet va néixer l’any 1972 a París. Va fer el servei militar a Eslovàquia i ha viscut a Praga. Catedràtic d’institut de l’àmbit de lletres, és professor de francès a Seine-Saint-Denis i professor d’universitat. HHhH és la seva primera novel•la.