dilluns, 26 de novembre de 2012

La col·lecció MIRMANDA arriba als cent títols amb LLOP ENTRE LLOPS, la colossal novel·la de Fallada

Copyright de la fotografia: Aufbau Verlag
La més ambiciosa novel·la de l’escriptor alemany Hans Fallada (Greifswald, 1893-Berlín, 1947), Llop entre llops, un fresc balzaquià de la trasbalsada Alemanya dels anys vint, ha estat escollida per Edicions de 1984 per a figurar a la col·lecció “Mirmanda” amb el número 100. Signa la traducció Ramon Monton. És el tercer Fallada que s’hi publica, després de les novel·les I ara què, homenet? i Sol a Berlín, també traduïdes per Ramon Monton. I no serà el darrer.



Llop entre llops supera les 1.200 pàgines però això no fa pas por a l’editor, perquè Sol a Berlín, que en té gairebé 700, s’ha convertit en un dels èxits de l’editorial, amb tres edicions, ara com ara. El retrat moral i físic que fa l’autor de l’Alemanya d’entreguerres, a Llop entre llops, quan el dòlar –el dia de juliol del 1923 que engega l’acció– costava 414.000 marcs, és, ha considerat la crítica, extraordinari.

Fallada acosta al lector el drama de l’home que surt cada dia al carrer per sobreviure al col·lapse de l’economia, la política i la cultura alemanyes. Com si fos un Dos Passos elevat a la quinta essència, combina la història personal i la crònica social i econòmica, i ho fa amb la trempera d’un thriller, l’interès d’una novel·la històrica i el lirisme d’un autèntic poeta.

Hans Fallada, nom artístic de Rudolf Wilhelm Friedrich Ditzen, va assolir un gran èxit, tant a Alemanya com a la resta del món, amb I ara què homenet? Patia problemes mentals greus i de convivència i d’addicció a les drogues i va viure una mena d’exili interior durant el règim nazi. Les seves darreres obres, com Sol a Berlín, el gran llibre de la resistència, mostren que mai no va simpatitzar amb els nazis.

La col·lecció “Mirmanda”.
Edicions de 1984 crea la col·lecció “Mirmanda” el 1999. La va inaugurar La casa dels finestrons verds (1901), de l’escocès George Douglas Brown (1869-1902).

En aquesta dotzena llarga d’anys, la col·lecció s’ha convertit en una de les importants de l’edició catalana, tant pel que fa a la traducció, sempre a través de versions de pedra picada, com a l’edició d’originals, amb un ritme alt i constant de producció de títols.

Pel que fa als autors catalans, “Mirmanda” destaca per ser la col·lecció de Sílvia Alcàntara i per ser el segell que ens ha permès descobrir dues obres mestres de la narrativa catalana que el nostre gremi filològic desconeixia, L’estrella amb cua (1919) i La tragèdia de cal Pere Llarg (1923), d’Eduard Girbal Jaume (Girona, 1881-Barcelona, 1947), incorporades a la col·lecció els anys 2005 i 2006, respectivament.

Els clàssics del XIX –Zola, Maupassant, Henry James, Willa Cather, Puixkin, Hugo o Balzac– s’hi combinen amb algunes de les figures internacionals més recents. Parlem, per exemple, de Claudio Magris i Alaa Al Aswani, el gran autor de L’edifici Iaqubian. Tot això enriquit, de temps en temps, amb obres redescobertes tan fermes com La frontera, de Franco Vegliani (Trieste, 1915-Malcesine, 1982).

27 de novembre del 2012
Lluís Bonada per a la revista El Temps

dimecres, 21 de novembre de 2012

«BENET, UN CAPELLÀ QUE...». Lluís Bonada entrevista Helena Rufat, autora d’UNA HISTÒRIA D'AMOR, per a la revista EL TEMPS



Helena Rufat (Torrelameu, la Noguera, 1967) professora de filologia catalana i narradora, publica a Edicions de 1984 la seva primera novel·la, Una història d’amor.

—Per als de casa, l’anunci del casament del rector del poble, mossèn Benet, que pateix una malaltia terminal, amb la minyona, va ser “una enorme sorpresa”. Per a la gent del poble, no? No en dieu res.
—A veure. És una novel·la molt sintètica i el poble és un rerefons i només m’interessa quan apareix algun acte multitudinari. Potser sí que es podria haver fet alguna referència, però en principi aïllo els personatges principals, que són pocs, de la massa. La massa només apareix als enterraments, als actes públics i a la botiga, sempre en grup. I m’interessava matisar la reacció dels personatges que envolten mossèn Benet, no pas la massa.

—El fet és que a mossèn Benet no sembla preocupar-lo com reaccionarà el poble.
—No. En absolut. De fet al primer capítol ja és un capellà buit. És capellà d’ofici però per dins és un home com un altre. I vol ser lliure. Vol tenir la Teresa. I té dubtes, té sentiments d’amor, té ràbia en determinats moments... És un home i a les portes de la mort no el preocupa gens el que dirà la gent. Al primer capítol l’església és plena i se sent un participant més de la farsa. És conscient que la gent no l’entendrà però no el preocupa perquè està en situació límit. I per primera vegada decideix pensar en ell, no deixar-se portar.

—Tampoc entra en escena el bisbe, que ha de reaccionar d’alguna manera, si un rector seu es decideix casar-se de la nit al dia.
—El bisbe? No. És que no els dóna temps. Benet actua ràpid.

—On es casen? L’escena del casament no té escenari.
—A l’habitació de casa. Per a mi queda clar que és a l’habitació, en la intimitat de gent i de lloc. Penso que queda clar que Benet està sempre a l’habitació, des d’un determinant capítol, que fa més llit que res.

—Té base real el fet que un rector de poble es casi a les portes de la mort sense secularitzar-se?
—No. És real la descripció física del personatge d’en Cauets, però no els seus fets i accions. És real també la manera d’actuar de la família Riera, una família amb poder durant el franquisme, de la postguerra rural. És real fins i tot la relació matrimonial entre els pares Riera, l’Elisenda i en Lluís Riera, una Elisenda que ja li està bé que el marit vagi amb altres dones perquè té el seu lloc de senyora de la casa assegurat. La Teresa, tot i que no la vaig conèixer, sí que en un determinant moment sé que al poble, que buscava una família per remuntar l’escola, va aparèixer un dia amb taxi una noia de Barcelona amb tres fills, però no va quedar-s’hi, a diferència de la Teresa de la novel·la. Aquestes petites engrunes són reals. Benet és inventat de cap a peus un capellà que pensa i viu com un home, que no és religiós. La veritat es que no en conec cap.

—Mossèn Benet es decideix a casar-se perquè té al davant una mare soltera a l’abast?
—És casa perquè reflexiona sobre el que ha estat la seva vida i decideix fer dos actes de completa llibertat. L’un és casar-se i l’altre triar com ha de ser el seu futur, davant de la malaltia terminal que pateix, en quin moment aturarà el seu camí. Decideix casar-se també per un altre motiu, pel desig de perennitat. La seva vida ha estat molt buida i com que la Teresa li ofereix fills, això li permet perpetuar-se, poder seguir més enllà, perpetuar-se en la memòria, que la família continuï. Per tant, la relació entre els dos personatges no és amorosa, passional, típica, sinó una relació en la qual entren molt més motius.

—Sense la Teresa, hauria buscat una altra dona per casar-se?
—No. Benet pateix dos revulsius, en el marge d’un any. L’un és l’arribada de la Teresa amb els nens, però sense anar més enllà, fins que arriba el segon motiu que l’empeny a actuar, la malaltia i la reflexió sobre la seva vida. Llavors és quan es rebel·la i es decideix a fer el pas. D’entrada ell no s’havia plantejat casar-se, només havia tingut un amor d’adolescent que va quedar truncat.
 

dijous, 15 de novembre de 2012

I... Mirmanda arriba als 100! Gràcies a tots per fer-ho possible!


LLOP ENTRE LLOPS, la gran obra mestra de Fallada




Després de la publicació d’I ara què, homenet? i de la versió íntegra de Sol a Berlín, publicada en primícia mundial juntament amb les versions alemanya i castellana, Edicions de 1984 tradueix al català Llop entre llops, la gran obra mestra de Fallada
 


«La seva novel·la més ambiciosa... profundament commovedora...
l’autor evoca més del que es pot suportar, però no més del que cal aprendre, interioritzar i entendre.»
Alfred Kazin, The New York Times



Llop entre llops
Hans Fallada
Traducció de Ramon Monton
isbn 978-84-92440-94-8
1.216 pàgines
25 €
  



Ambientada durant la República de Weimar, la novel·la Llop entre llops fa un retrat del col·lapse de la cultura, l’economia i la política alemanyes durant els anys posteriors a la Primera Guerra Mundial, i de la dura lluita de l’home del carrer per sobreviure a aquesta catàstrofe.

 «Som a Berlín, al carrer de Georgenkirch, tercer pati interior, quart pis, juliol del 1923, el dòlar costa de moment —a les sis del matí— 414.000 marcs.»

Així comença aquesta novel·la, ràpida i vibrant com un thriller, fascinant com una bona novel·la històrica i escrita amb un lirisme impactant: Llop entre llops descriu la vida a Alemanya en aquells temps ombrívols en què la incertesa quotidiana abocava els seus habitants a sortides extremes i mai abans imaginades.

Hans Fallada (Greifswald, 1893 – Berlín, 1947), de nom real Rudolf Ditzen, va aconseguir el reconeixement mundial per les seves novel·les que descrivien l’Alemanya dels anys trenta. Els seus contemporanis el veien com un dels líders del nou moviment literari alemany que cercava el realisme i l’objectivitat. L’èxit més gran de Fallada va venir amb I ara què, homenet?, que va començar a escriure el 1931, quan l’atur va augmentar fins al quaranta per cent i els nacionalsocialistes havien esdevingut una amenaça seriosa. L’any 1937 aconsegueix publicar Llop entre llops.  Menyspreat i arraconat pel règim nazi, va viure els darrers anys de la seva vida en un constant entrar i sortir dels sanatoris. El 1947, mentre preparava la publicació de Sol a Berlín, Fallada va morir d’un atac de cor.