dimecres, 11 de juliol de 2012

Amb 52.000 exemplars venuts, «Olor de Colònia» s’estrena en format de butxaca



Olor de Colònia
Sílvia Alcàntara
444 pàg.
isbn 978-84-15091-08-0
9,90 euros
Butxaca 1984, núm. 18



Un gran incendi trenca la monotonia de la Colònia. Els magatzems cremen pels quatre costats. El fum ho empudega tot. La sirena sona sense parar, tothom és al carrer. La lluita per salvar la fàbrica és desesperada. Per fi una veu crida: ja no hi queda ningú! Es dóna per apagat el foc, i amos i treballadors van a l’església en acció de gràcies. Realment no hi quedava ningú?

Atrapat, atrapat queda el lector fins a l’última pàgina d’aquesta novel·la, punyent com la vida dels seus protagonistes, amb un final sorprenent i sense concessions.

Olor de Colònia evoca la vida d’una colònia tèxtil i les enverinades relacions socials, la combinació de despotisme i condescendència que, cap als anys 50, regeix la seva vida. Néixer, viure, reproduir-se i morir entre les parets d’una fàbrica. Una gran fàbrica que va més enllà dels llocs de treball, que és també l’escola per als fills, l’església, les botigues i les cases per viure-hi.


Sílvia Alcàntara i Ribolleda, nascuda a Puig-reig (El Berguedà) el 1944, a mitjans dels anys seixanta es trasllada a Terrassa, on viu actualment. Com molta gent de la seva generació, fins que no s’acaba la dictadura no pot estudiar la seva llengua i, quan ho aconsegueix, se li obre un món que no havia pogut ni imaginar. Es posa a escriure i encara no ha parat. A principis dels anys noranta, obren una escola a Barcelona, l’Aula de Lletres, on ensenyen tècniques d’escriptura literària; és de les primeres a apuntar-s’hi. Després, a l’Ateneu Barcelonès completarà l’aprenentatge. El 2009, irromp en el panorama literari català amb la publicació d’Olor de Colònia, un èxit esclatant de crítica i de vendes. L’obra, que evoca la vida d’una colònia tèxtil catalana durant la dècada de 1950, rep els guardons QWERTY BTV (2009), Regió7 de Cultura (2009), Joaquim Amat-Piniella (2010) i és finalista del premi Llibreter (2009). Així mateix, s’ha acabat d’enllestir el rodatge de la minisèrie basada en la novel·la, que s’emetrà pròximament per TV3.

dilluns, 2 de juliol de 2012

Amb aquesta obra mestra, encetem la nostra aposta per Willa Cather



El meu enemic mortal
Willa Cather
Traducció de Laura Baena i Garcia
isbn 978-84-92440-84-9
Mirmanda, 93
124 pàgines
12,00 euros

«Vaig veure per primera vegada la Myra Henshawe quan jo tenia quinze anys, però recordava haver-ne sentit a parlar des que tenia ús de raó. La Myra havia fugit per casar-se, i aquella història era la més interessant, de fet era l’única anècdota interessant, que s’explicava a la nostra família durant les vacances o a les trobades familiars.»

La fugida llegendària de la Myra Henshawe comença quan deixa enrere una immensa fortuna per casar-se per amor: una bogeria romàntica feta per una noia que sembla destinada per a alguna cosa més fonda que l’amor. Sentiments extrems, remordiments profunds i grans ambicions, tot forma part de la realitat quotidiana d’aquesta dona fascinant i terriblement atractiva que ho deixa tot per mor d’una passió. En el seu magnífic retrat de la Myra Henshawe, Willa Cather descriu amb subtilesa i elegància el transcórrer d’una vida aclaparada pel pes de les pròpies decisions.

Willa Cather (Winchester, 1873 — Nova York, 1947), escriptora nord-americana nascuda en el si d’un família irlandesa, va estudiar a la Universitat de Nebraska i durant uns quants anys es va dedicar al periodisme i a l’educació. Després d’haver publicat un poemari i un recull de relats, l’any 1912 publica la seva primera novel·la, Alexander’s bridge, i, des d’aquell moment, es dedica exclusivament a l’escriptura. D’entre les seves novel·les, destaquen My Ántonia (1918), One of ours (1922), que va ser guardonada amb el premi Pulitzer, A lost lady (1923), La mort s’adreça a l’arquebisbe (1927) i Shadows on the rock (1931).