divendres, 25 de febrer de 2011

"Magris, escriptor de la memòria europea", un article obstinat de Xavier Pla sobre Claudio Magris

Benvolguts! Us deixem un nou article obstinat per anar fent boca, que el cap de setmana ja és aquí! El d'avui el signa Xavier Pla, que ens parla de Claudio Magris i els seus Alfabets en el setmanari El Temps.


Bon cap de setmana i bones lectures!

dimecres, 23 de febrer de 2011

«Sense "La casa cantonera" potser no existiria "Olor de colònia». Un nou article obstinat!


Cortesia del setmanari El Temps, reproduïm aquí la conversa entre Sílvia Alcàntara, autora d'Olor a colòniaLa casa catonera, i en Lluís Bonada.

divendres, 18 de febrer de 2011

El retorn de «Mossèn Tronxo», de Josep Maria Ballarín!!

Mossèn Tronxo
Josep Maria Ballarín
El Club dels Novel·listes, 32



“Sóc d’una casa de masovers del Vinyet de Solsona. Havia de néixer a la masia, però la mare va voler tenir-me dintre les muralles de la ciutat amb més capellans per pam. Si coneixeu els usos i costums dels rostolls, haureu endevinat que sóc cabaler. Com que tot va per a l’hereu, el cabaler ni toca gica. Se l’ha de campar restant conco a casa, atrapant pubilla, fent l’escarràs on sigui. O anant per capellà.”

Mossèn Tronxo és de la mateixa lleva que La magnitud de la tragèdia: nascut enmig de la “contracultura” com un bolet fora de clap, va rebentar el sostre dels més de 100.000 exemplars venuts. Vint anys després, aquest best-seller ha esdevingut un long-seller, que vol dir un llibre per sucar-hi pa. Té fusta de gran comèdia i aires de novel·la negra: la societat que explora és la capellanada dels pobles i el mort és un escolanet de cartó.

Josep Maria Ballarín i Monset. Nat el 1920 a Barcelona. Terrassa i tornem a Barcelona. Agraït, i molt, als escolapis on acabà el batxillerat just abans de la guerra. Lleva del biberó, i no cal dir més. Sis anys de bé de Déu, tísic a Matadepera. Sense preguntar-li el parer, el susdit Déu el va fer capellà de patacada. Sis anys en un forat negre. Sis anys de prefecte i professor de ciències a Solsona. Trenta-cinc anys al Santuari de Santa Maria de Queralt, a Berga. Rebotat a Gósol per una gràcia d’Aquell en qui creu.

Fent de capellà, amb la llibertat que dóna l’Església, encara que no ho sembli, va trobar-se escrivint. Ha fet quaranta llibres, i no se’n sap avenir. Va començar per Santa Teresina i el “Francesco”. Té uns quants llibres d’aplega d’articles al diari. La Paràbola dels retorns, Homenatge a Queralt, Santa Maria, pa cada dia ( premiat), Terra Santa i torna a Gósol, La flor de l’esperança. I Mossèn Tronxo, escrit amb un somriure per l’únic de la clericalla que se sent a prop. El rector de pagès.

dimecres, 16 de febrer de 2011

Sílvia Alcàntara i La casa cantonera, a L'hora del Lector

Com potser alguns ja haureu vist, el diumenge passat Sílvia Alcàntara va visitar L'hora del Lector, i va parlar del seu darrer llibre, La casa cantonera, i va llegir el llibre fins a on n'Emili Manzano no podia... A partir del minut 6' 10'', la podreu escoltar, i si teniu una horeta, mireu tot el programa! Gràcies, com sempre, al senyor Boix i la resta de l'equip de L'hora del Lector.

dilluns, 14 de febrer de 2011

Novetat a Edicions de 1984: L'eudemonisme social. Contrahistòria de la filosofia. Volum 5, de Michel Onfray

L’eudemonisme social. 
Contrahistòria de la filosofia. Volum 5
Michel Onfray

Traducció d’Anna-Maria Corredor




L’eudemonisme social / final del segle XVIII – segle XIX
William Godwin. Jeremy Bentham. John Stuart Mill. Robert Owen. Charles Fourier. Mikhaïl Bakunin.



Continuant amb el seu projecte de desmitificar vint-i-cinc segles d’escriptura institucional de la història de la filosofia, Michel Onfray dedica aquest cinquè volum de la seva Contrahistòria de la filosofia a exposar la dimensió utòpica dels hedonismes liberals del segle anomenat de la revolució industrial i a destacar la potencialitat dels hedonismes socialistes, comunistes, llibertaris i anarquistes.

La lectura de Mandeville, per a qui els vicis privats fan les virtuts públiques, la de Bentham, que anuncia la felicitat per a tothom gràcies al mercat lliure mentre exigeix que es tanqui en un panòptic qualsevol manifestació de delinqüència provocada per l’empobriment liberal, la de Godwin, que concep la societat harmoniosa des del punt de vista profètic i luterà, demostren que la utopia liberal ha causat estralls i encara en continua causant segons els mateixos principis.

Contra la mitologia marxista que despatxa qualsevol altre pensament socialista al món de la utopia, Michel Onfray recupera un socialisme eudemonista que inaugura unes quantes fórmules modernes: feminista amb Flora Tristan, individualista amb Stuart Mill, experimental amb Owen, gnòstic, dionisíac i ecològic amb Fourier, llibertari amb Bakunin. Aquests pensadors ofereixen ocasions polítiques per girar l’esquena al liberalisme i al marxisme: encarnen una esquerra inexplotada i plena a vessar de promeses.

Michel Onfray, nascut el 1959, és autor d’una quarantena d’obres. D’entre elles, el Tractat d’ateologia, La força d’existir i els quatre primers volums de la Contrahistòria de la filosofia (I, II, III, i IV) han estat publicades en aquesta mateixa col·lecció.

Lllegiu aquí "Ha arribat l'hora dels anarquistes".
Una entrevista de Valèria Gallard a Michel Onfray

dimecres, 9 de febrer de 2011

El desgavell és festejat a Manresa i a l'Hora del lector!!

Diu Regió 7 (diari de la Catalunya Central):

(foto de Salvador Redó) Podeu trobar més fotos aquí

Els artífexs de l'edició definitiva i sense censura del llibre El desgavell, de l'escriptor baganès Ferran Planes, van presentar l'obra divendres, al Centre Cultural del Casino de Manresa, tot definint la personalitat de l'autor i el seu llibre. La responsable de l'edició de l'obra íntegra, Maria Bohigas, va destacar davant un centenar de persones, la "tossuderia que demostren obres com aquesta en sortir a la llum". Per la seva banda, l'historiador Joaquim Aloy va destacar l'alt nivell intel·lectual i la profunda sensibilitat humana de l'autor, que narra en el llibre les seves vivències de la guerra civil i la postguerra. El filòleg i escriptor Jordi Estrada va fer un retrat filològic del llibre, i en va destacar el contrast entre la profunditat del que s'hi explica i l'estil proper, sovint irònic. Per la seva banda, el nebot de Planes va recordar els moments en què el seu oncle va escriure, "exultant", l'obra. A més, dues actrius van dramatitzar la lectura d'alguns fragments d'El desgavell.

I diu Xavier Antich, a L'hora del Lector (minut 53:45)

dilluns, 7 de febrer de 2011

Egipte, Egipte!




1. "EL RÈGIM JA ESTÀ VENÇUT MORALMENT I POLÍTICAMENT". Entrevista de Carme Colomina (Diari Ara) a Al Aswani, escriptor egipci que ha publicat Chicago i L’edifici Iaqubian amb Edicions de 1984

2. Egipte i Al Aswani (un article de Joan Ducròs sobre Egipte i Alaa Al Aswan, que hem penjat al facebook)

dissabte, 5 de febrer de 2011

Ja és aquí la segona novel·la de l'aclamada Sílvia Alcàntara: La casa cantonera

El nou llibre de Sílvia Alcàntara després d’Olor de Colònia

La casa cantonera
Sílvia Alcàntara
Mirmanda, 78
142 pàgines



Dues germanes es retroben per repartir-se les poques coses que en morir els ha deixat la mare. Feia més de vint anys que no es veien. Una veïna de tota la vida les acompanya per les resclosides estances de la casa i els petits objectes els desperten els records. El vincle de la vida passada s’imposa com un malson al seu desig de fugir, de tornar al món quotidià conegut i controlat. Retingudes per preguntes que mai no s’han respost, queden atrapades en una teranyina asfixiant. L’empremta de la mare ressorgeix i il·lumina dolorosament els racons foscos de les seves vides.

La infelicitat d’una filla, és potser l’alegria secreta de la mare?

L’autora basteix una novel·la com una torrentada on els sentiments tèrbols i els desitjos profunds es mostren sense traves i on la serenitat només arriba amb l’acceptació dels sentiments oposats de l’ànima.

Sílvia Alcàntara i Ribolleda, nascuda a Puig-reig (El Berguedà) el 1944, a mitjans dels anys seixanta es trasllada a Terrassa on viu actualment. El 2009, irromp en el panorama literari català amb la publicació en aquesta mateixa col·lecció d’Olor de Colònia, un èxit esclatant de crítica i de vendes. L’obra, que evoca la vida d’una colònia tèxtil catalana durant la dècada de 1950, rep els guardons QWERTY BTV (2009), Regió7 de Cultura (2009), Joaquim Amat-Piniella (2010) i és finalista del Premi Llibreter (2009). La casa cantonera és la seva segona novel·la.

dijous, 3 de febrer de 2011

Divendres, El desgavell a Manresa!


Em proposo, en les notes que segueixen aquesta presentació, fer una crònica del nostre temps entrevista a través d’alguns fragments de la meva vida. Vosaltres també em podríeu explicar la vostra, però avui em toca a mi. No us diré pas tota la veritat, però us prometo que res del que us contaré no serà mentida. Diuen que la veritat, si no és integral, és la pitjor de les mentides. Jo no m’ho acabo de creure. Per arribar a la veritat sencera, hauria d’enverinar les meves paraules.

Ferran Planes, El desgavell

Després de la suggestiva i interessantíssima presentació a l'Espai Memorial Democràtic (creieu-me, jo hi vaig ser!), El desgavell de Ferran Planes enfila cap a Manresa, on es presenta aquest divendres, o sigui, demà. La presentació a Barcelona va resultar tan interessant i suggestiva, que no podem fer res més que animar-vos, manresans, a treure el cap pel Centre Cultural El Casino.

Hi participaran Maria Bohigas, Jordi Estrada, Marta Marín, Joaquim Aloy, Jordi Planes i Ignasi Perramon.

Les actrius Laia Oliveras i Àngels Sánchez llegiran fragments de l'obra.


DIVENDRES A LES 20.00 A MANRESA

Centre Cultural El Casino de Manresa

Passeig Pere III, 27

Em donaren finalment la conferència. Més o menys vaig dir:
—Oye, Elisabet, ya estoy en Barcelona.
—Ah, hola, oye, escucha... no subas. ¿No sabes el Pepet del pou? Ayer lo hallaron muerto cerca de Collbató. Joan «el paleta» fue condenado a muerte. El Nasi, el metge Ribera, están en la cárcel de Manresa... Ya bajaré yo. No te muevas.

[...]