dimecres, 2 de gener de 2013

«El cas Wagner», vist per Carme Miró per a la revista Sonograma

Reproduïm aquí aquesta ressenya sobre El cas Wagner, de Friedrich Nietzsche i traducció de Jaume Creus, que ha aparegut a la revista Sonograma. La signa Carme Miró, i serveix com una mena d'Almax preventiu per a l'any Wagner que just encetem aquest 2013.


El filòsof alemany Friedrich Nietzsche (1844-1900), fill d’un pastor protestant, fou cridat per ocupar la càtedra de llengua i literatura grega de la Universitat de Basilea. La quarta Consideració intempestiva sobre Richard Wagner a Bayreuth, i les obres filosòfiques com El naixement de la tragedia i Humà, massa humà (que acabà causant el trencament definitiu amb els Wagner), pertanyen a aquest període (1869-1879) que destacà per la producció d’una obra creativa radical i innovadora.

El cas Wagner i Nietzsche contra Wagner, dos bel·licosos i desconcer­tants opuscles escrits el 1888, van néixer a Torí, la ciutat italiana on va residir gaudint d’una mòdica subvenció que li havia atorgat la universitat. Un any més tard, el filòsof va patir el seu primer episodi de pertorbació mental.

Desconcertants perquè Nietzsche no solament va exaltar les postures estètiques del compositor alemany –en la Consideració IV, en un llenguatge llagoter, creia fermament que Wagner era un renovador de l’art- sinó també perquè, malgrat la diferència dels afectes, va mantenir una desmesurada correspondència amb Còsima Wagner.

Després d’un estira-i-arronsa, Nietzsche es va distanciar de Wagner a causa l’antisemitisme del compositor i de l’enorme decepció que li provocava la megalomania del mestre. Val a dir que la ruptura definitiva produí un resultat devastador sobre els dos creadors.

Afligit i submergit en una angoixosa soledat, el filòsof va treballar a Torí amb una intensitat sorprenent. El crepuscle dels déus, un text de tradició platònica; L’Anticrist, una crítica ferotge al culte a la pobresa i a la misericòrdia cristiana, i Ecce Homo, el seu testament filosòfic, van se escrits en aquests darrers mesos de la seva vida. «Vull treure’m un pes de sobre» diu Nietzsche al prefaci de El cas Wagner. I exposa sense embuts que girar l’esquena a Wagner va ser el seu destí. Encara més, al prefaci de Nietzsche contra Wagner (escrit uns mesos més tard), el filòsof rebla el clau i diu que ell i Wagner són les antípodes (datat el Nadal del 1888).

El debilitament de la seva salut va venir acompanyat per uns episodis tristíssims que es van precipitar a les acaballes de la vida del pensador més ingent i profund de la nostra era.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada