dimecres, 21 de juliol de 2010

Trainspotting literari

Trainspotting té diverses accepcions: buscar la vena per xutar-se l'heroïna, n'és una. Una altra, la que avui ens interessa, és seure en un mur d'una estació ferroviària i dedicar-se a veure passar els trens que van i vénen i vénen i van. És una afició que des d'aquí recomanem per aquest estiu crític: no costa res. Mentre no passin els trens per la vostra estació, us suggerim que llegiu. Som criatures obstinades i no coneixem millor company que un bon llibre, mentre no passa el proper tren! I el súmmum seria que el llibre parlés una mica de trens, que fos d'algun autor rus sorprenent per conèixer i que hagués estat traduït per Miquel Cabal. Observin, si no:


L'única cosa que feia feliç en Zakhar Pàvlovitx era seure a la teulada i mirar la llunyania cap on, a dues verstes de la ciutat, de vegades passaven trens enfurits del ferrocarril. La rotació de les rodes de la locomotora i el seu respir accelerat encenien d'alegria el cos d'en Zakhar Pàvlovitx, els ulls se li humitejaven amb llàgrimes lleugeres de simpatia envers la màquina.

Txevengur, Platònov, trad. Miquel Cabal, Edicions de 1984.

És clar que hi pot haver controvèrsia, amb això dels trens. Pot ser que els trens no t'agradin. Pots trobar arguments de pes favorables als teus gustos en altres llibres d'algun autor rus per conèixer, sempre que el traductor sigui en Miquel Cabal. Observin:


L'exprés del nostre segle no coneix retards: la locomotora sembla que s'ofegui, les rodes, amb la pressa, estan a punt de perdre els rails, els passatgers estan a punt de perdre el cap, i l'exprés, com si no passés res, s'afanya, panteixa i s'enfurisma, com si tingués un incendi al darrere, un altre al davant i encara un altre al damunt.
El gambit del diable i altres relats, Iàkob Braun, trad. Miquel Cabal, Edicions de 1984

Ah, però sospito que els trens amaguen més del que diuen, arrosseguen tot un munt de significats, ja sigui un senyal inequívoc de progrés, ja sigui un premonició de mort i destrucció. Observin, observin!



L'exprés directe i ardent va travessar veloç l'any 1914 i va anunciar de sobte al món sencer el seu horari sagnant. L'horari estava penjat a totes les columnes, parets i posts, estava signat pels tsars i els governadors, pels comandants militars i policials, pels reis i els presidents i fins i tot per l'home més terrible de Kàmennaia: el comissari Toropaka.
El gambit del diable i altres relats, Iàkob Braun, trad. Miquel Cabal, Edicions de 1984


Estimava les locomotores amb tant de fervor i tanta gelosia, que se les mirava horroritzat quan marxaven. Si hagués estat per ell, hauria deixat totes les locomotores en repòs etern perquè no s'espatllessin amb les mans tosques dels inexperts. Li semblava que hi havia molta gent i poques màquines; que les persones, que estaven vives, podien defensar-se soles, mentre que les màquines li semblaven ésser delicats, indefensos i trencadissos. Creia que per menar-les correctament, primer calia deixar la dona, treure's totes les preocupacions del cap i sucar pa a la valvolina; només llavors un home podia acostar-se a una locomotora, i sempre que hagués tingut deu anys de paciència!
Txevengur, Platònov, trad. Miquel Cabal, Edicions de 1984

A veure si els editors em donen permís i aviat podem compartir amb vostès, amables criatures obstinades, algun fragment del pròleg del Gambit del diable, que explica la interessant i trista història de Iàkob Braun...

1 comentari:

  1. I unes ratlles més avall segueix: "Aquest exprés pot passar per damunt un home i fins i tot d'un milió amb la mateixa facilitat amb què vosaltres podeu trepijar una formiga."
    La metàfora del tren és utilitzada, també a "Txevengur" de Platònov com molt bé dieu. I ara que estic llegint "2666" del Bolaño, en algun racó de la primera part: " Mi amigo decía que para alguien que viaja en un tren el mundo no es una casualidad, aunque el tren esté atravesando territorios desconocidos para el viajero, territorios que el viajero no volverá a ver nunca más en su vida".

    ResponElimina