dijous, 15 de juliol de 2010

Ei! A OffLletra han obert un col·loqui per parlar de La Plaça del Diamant!

Ep! Acabem de rebre un comentari al nostre facebook, que hem obert perquè, per aquests mons de Déu, anar sol és cosa trista, i el volem compartir amb tots vosaltres. El missatge diu així:

benvolguts, hem pensat que us agradaria saber que avui mateix s'inicia un col·loqui virtual a LletrA amb el crític literari i professor de la UPF Jordi Galves sobre La Plaça del Diamant, editada per primera vegada per Club Editor. Per participar-hi només heu de registrar-vos a l'OfflletrA (l'adreça que us adjunto). Sembla que veurem La Plaça del Diamant des d'una altra perspectiva així que la cosa promet!!
Us hi esperem!

Que ens mossegui un mico! I tant que ens interessa! Cliquem aquí i trobem el missatge de benvinguda de Jordi Gàlvez, que obre el debat de manera desafiadora:

Amics,

podríem començar de moltes maneres, però sempre n'haurem de triar una abans de passar a les altres. A partir d'avui faré propostes, suggeriments i comentaris que ajudin al diàleg i al debat, potser d'acord amb els meus punts de vista. D'altres vegades ni tan sols això, perquè del que es tracta és de llegir de manera creativa, contrastada, imprevista, aportant alguna cosa al text comentat, defensar-lo més enllà de les opinions purament personals i encantades.

He pensat que la primera qüestió podria ser també la de l'últim dia, tancant una pregunta que no acabarem de respondre prou satisfactòriament: "La plaça del Diamant en 2010". Vigència del llibre avui més enllà del gran èxit de públic que va tenir en el moment de la seva publicació, al març de 1962. Els participants en aquest col·loqui ¿sempre heu llegit i apreciat aquesta novel·la de la Mercè Rodoreda de la mateixa manera? ¿Quins canvis d'apreciació hi ha hagut amb el pas del temps? Els que l'heu llegit per primera vegada creieu que té una fama merescuda? ¿Per què no va obtenir el premi Sant Jordi de 1960? Mercè Rodoreda va presentar el llibre amb el títol "Colometa" i Josep Pla (que formava part del jurat) es va negar a premiar-la adduint que era una novel·la amb títol de sardana. Joan Fuster, en canvi, va recomanar a Joan Sales que la publiqués.¿Fins a quin punt és una novel·la cursi i sentimental? ¿Hi ha qui creu que Rodoreda és rebutjada per tova? ¿Quina és la bona i la mala fama de La plaça del Diamant? ¿Com l'hem de llegir i com la llegim? ¿Tirem per aqui? Si és que sí declaro inaugurat el col·loqui, au. Moltes gràcies.

Tova, la Rodoreda? Cursi? I ara! Amics, amigues, aquest debat promet, oi tant! Obstinats com som, no podem deixar de recomanar-vos un vol per OffLletra.

5 comentaris:

  1. Rodoreda tova i cursi? Propostes de debat? I aquest hi ha qui diu....? Qui és aquest "qui"? Té noms i cognoms? Prou que promet!

    ResponElimina
  2. Hola,

    El conductor del debat és el Jordi Galves, crític literari a La Vanguardia, entre d'altres, i professor de la UPF. I també, com podeu veure, un provocador!! Us hi atreviu?

    ResponElimina
  3. Oi tant. Ja hi he fet la meva aportació.

    ResponElimina
  4. Com de moment no puc entrar al debat, em falta el permís... escric aquí
    Tova i cursi? jo diria que més aviat reconcentrada i contenida... La Natalia desapareix sota el nom de la Colometa, batejada i feta viure així pel seu creador
    I tanmateix el seu entorn no deixa de ser una creació d'algú que sembla patir d'anyorança, i potser una certa sensació de culpabilitat per haver fugit, mantenint un tó de narració en tercera persona que ens fa creure que es tracta només d'una simple observadora dels fets de la seva vida, i que recrea els detalls ja significats recordant l'estil de Joyce.
    I no és fins que la Natália torna del seu viatge per la plutja que hi troba la realitat en forma de burrisol al melic d'aquell que estima. Ara si, la concha es oberta, i la vida arriba. L'amor està fet de petits gestos, i amagat darrera de fins i tot una admiració per un sotaulleres blavós.

    ResponElimina
  5. El debat és molt poc sucís. En Galves, en realitat provoca, però sense cap mena d'argumentació. A aquestes alçades dicutir si Rodoreda/Colometa és tova, cursi i no sé què més és un exemple d'esterilitat.

    ResponElimina