divendres, 10 de desembre de 2010

Poetes en abrandada defensa d'Àngel Guimerà

Reu de mort

A la mort en garrot vil
lo senyor Jutge el condemna.
Matà a son pare el mal cor
per un grapat de monedes.
La color sens trasmudar
s'escoltava la sentència


No té parents ni té amics
que se'l guaitin per la reixa;

al passar, los carcellers
giren lo cap per no veure'l;
sols un jorn trobà en la finestra


Quan lo vénen a cercar
per posar-lo en capella
trau de la gàbia el moixó

i entre les mans se l'emmena:
ses mans que li fan de niu
lligades per les munyeques.


I allisant-li el plomissol
amb sa barba tota crespa,
davant de l'altar li diu,
ont los ciris pipellegen:
—Jo et daré la llibertat
quan senti en lo coll l'anella.—



Ja ha menjat i ja ha begut
com en dia de gran festa;
les molles de pa el moixó
en sos llavis picoteja:
ni el Parenostre sap dir,
ni tampoc lo sap entendre.

Se l'enduen carrer avall,
carrer avall que fa tristesa;
mostrant-lo els pares als fills
se tornen grocs i se senyen,
i ell seré, sens dir un mot,
entre soldats i entre clergues.

Ja se'n puja pels graons
del catafalc que és tot negre;
ja s'encara amb lo botxí
i al banc de la mort s'assenta;
ja dóna un bes al moixó
que vol fugir i aleteja.

Mes quan a l'entorn del coll
sent la fredor de l'anella
junta els palmells de les mans
i estreny al moixó i l'ofega:
i amb odi mirant la gent
li diu al botxí: —Comença.—

Angel Guimerà, Poesia completa. Àngel Guimerà. Edició de Blanca Llum Vidal, Edicions de 1984.




Bar Llibreria (H)original, 9 de desembre de 2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada