diumenge, 19 de desembre de 2010

Dos nous inèdits de butxaca... que són un veritable luxe!

Una noia qualsevol
Arthur Miller
Traducció de Maria Iniesta i Agulló
90 pàg.
Butxaca 1984, núm. 12

Durant la seva llarga i prolífica carrera, Arthur Miller ha descrit alguns dels aspectes més obscurs del caràcter nord-americà i ens ha fet reconèixer a nosaltres mateixos. Amb Una noia qualsevol pinta un llenç més petit, més íntim, però amb una delicadesa enganyosa que engloba tot un ventall de pors, ambicions i desitjos humans. La Janice ha odiat la seva cara des que era petita i la seva mare li planta davant dels nassos un anunci de la revista Cosmopolitan tot dient-li: «Això sí que és bellesa!».

Arthur Miller (Nova York, 1915 – Roxbury, Connecticut, 2005), dramaturg, escriptor i guionista, va estudiar a la Universitat de Michigan. Als vint-i-vuit anys estrena a Broadway la seva primera peça teatral. Posteriorment, assoleix la fama amb La mort d’un viatjant (1949). La crítica social i la denúncia dels valors conservadors de la societat nord-americana són presents a tota la seva obra. És autor de més de vint obres de teatre, incloent-hi All My Sons, The Crucible, Incident at Vichy, The Price i Broken Glass, que va guanyar el premi Laurence Olivier a la millor obra de teatre de l’any 1995. També ha escrit novel·les, relats curts, col·leccions de reportatges, guions de cinema i unes memòries, Timebends. Ha guanyat el premi de la Crítica de Nova York i el premi Pulitzer.


Moderato cantabile
Marguerite Duras
Traducció de Maria Bohigas
122 pàg.
Butxaca 1984, núm. 13

Una classe de piano, un nen obstinat, una mare que el cova: podria ser l’escenari de la vida més mansa en una petita ciutat. Per la finestra oberta se senten les gavines, el mar –i de sobte un crit: al bar de sota acaben d’assassinar una dona. El crim desperta en la mare una curiositat malaltissa, que la porta cada dia a l’escenari no pas de la vida quieta sinó d’una passió.


«La nova novel·la de Marguerite Duras, Moderato cantabile, podria definir-se així: Madame Bovary reescrita per Béla Bartók –si no fos, abans que res, una novel·la de Marguerite Duras (que no s’assembla a ningú) i el seu millor llibre (que és dir molt).»
Rivarol, 1958

Marguerite Duras, pseudònim de Marguerite Donnadieu (1914–1996), va néixer i va viure tota la infantesa i la primera joventut a la Indoxina francesa. Quan esclata la Segona Guerra mundial viu a París, on s’ha casat amb Robert Antelme. Entren junts a la Resistència, amb l’amic Dionys Mascolo. El 1943 publica el seu primer llibre i, el 1950, Un dic contra el Pacífic. El 1958, alhora que la sortida de Moderato cantabile provoca estupor o devoció entre els crítics, Un dic contra el Pacífic és adaptat al cinema per René Clément: comença l’obra fílmica de Duras, que comprèn una desena de pel·lícules, entre elles Hiroshima mon amour amb Alain Resnais. El 1984 surt la seva novel·la L’amant, que la converteix en una escriptora de gran públic a nivell internacional.

Edicions de 1984 també ha publicat, de Marguerite Duras, El teatre de l'amant anglesa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada