dilluns, 26 de novembre de 2012

La col·lecció MIRMANDA arriba als cent títols amb LLOP ENTRE LLOPS, la colossal novel·la de Fallada

Copyright de la fotografia: Aufbau Verlag
La més ambiciosa novel·la de l’escriptor alemany Hans Fallada (Greifswald, 1893-Berlín, 1947), Llop entre llops, un fresc balzaquià de la trasbalsada Alemanya dels anys vint, ha estat escollida per Edicions de 1984 per a figurar a la col·lecció “Mirmanda” amb el número 100. Signa la traducció Ramon Monton. És el tercer Fallada que s’hi publica, després de les novel·les I ara què, homenet? i Sol a Berlín, també traduïdes per Ramon Monton. I no serà el darrer.



Llop entre llops supera les 1.200 pàgines però això no fa pas por a l’editor, perquè Sol a Berlín, que en té gairebé 700, s’ha convertit en un dels èxits de l’editorial, amb tres edicions, ara com ara. El retrat moral i físic que fa l’autor de l’Alemanya d’entreguerres, a Llop entre llops, quan el dòlar –el dia de juliol del 1923 que engega l’acció– costava 414.000 marcs, és, ha considerat la crítica, extraordinari.

Fallada acosta al lector el drama de l’home que surt cada dia al carrer per sobreviure al col·lapse de l’economia, la política i la cultura alemanyes. Com si fos un Dos Passos elevat a la quinta essència, combina la història personal i la crònica social i econòmica, i ho fa amb la trempera d’un thriller, l’interès d’una novel·la històrica i el lirisme d’un autèntic poeta.

Hans Fallada, nom artístic de Rudolf Wilhelm Friedrich Ditzen, va assolir un gran èxit, tant a Alemanya com a la resta del món, amb I ara què homenet? Patia problemes mentals greus i de convivència i d’addicció a les drogues i va viure una mena d’exili interior durant el règim nazi. Les seves darreres obres, com Sol a Berlín, el gran llibre de la resistència, mostren que mai no va simpatitzar amb els nazis.

La col·lecció “Mirmanda”.
Edicions de 1984 crea la col·lecció “Mirmanda” el 1999. La va inaugurar La casa dels finestrons verds (1901), de l’escocès George Douglas Brown (1869-1902).

En aquesta dotzena llarga d’anys, la col·lecció s’ha convertit en una de les importants de l’edició catalana, tant pel que fa a la traducció, sempre a través de versions de pedra picada, com a l’edició d’originals, amb un ritme alt i constant de producció de títols.

Pel que fa als autors catalans, “Mirmanda” destaca per ser la col·lecció de Sílvia Alcàntara i per ser el segell que ens ha permès descobrir dues obres mestres de la narrativa catalana que el nostre gremi filològic desconeixia, L’estrella amb cua (1919) i La tragèdia de cal Pere Llarg (1923), d’Eduard Girbal Jaume (Girona, 1881-Barcelona, 1947), incorporades a la col·lecció els anys 2005 i 2006, respectivament.

Els clàssics del XIX –Zola, Maupassant, Henry James, Willa Cather, Puixkin, Hugo o Balzac– s’hi combinen amb algunes de les figures internacionals més recents. Parlem, per exemple, de Claudio Magris i Alaa Al Aswani, el gran autor de L’edifici Iaqubian. Tot això enriquit, de temps en temps, amb obres redescobertes tan fermes com La frontera, de Franco Vegliani (Trieste, 1915-Malcesine, 1982).

27 de novembre del 2012
Lluís Bonada per a la revista El Temps

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada