Copyright de la fotografia: Aufbau Verlag |
La més ambiciosa
novel·la de l’escriptor alemany Hans Fallada (Greifswald, 1893-Berlín, 1947), Llop
entre llops, un fresc balzaquià de la trasbalsada Alemanya dels anys vint,
ha estat escollida per Edicions de 1984 per a figurar a la col·lecció “Mirmanda”
amb el número 100. Signa la traducció Ramon Monton. És el tercer Fallada que s’hi
publica, després de les novel·les I ara què, homenet? i Sol a Berlín,
també traduïdes per Ramon Monton. I no serà el darrer.
Llop
entre llops supera les 1.200 pàgines però això no fa
pas por a l’editor, perquè Sol a Berlín, que en té gairebé 700, s’ha
convertit en un dels èxits de l’editorial, amb tres edicions, ara com ara. El
retrat moral i físic que fa l’autor de l’Alemanya d’entreguerres, a Llop
entre llops, quan el dòlar –el dia de juliol del 1923 que engega l’acció–
costava 414.000 marcs, és, ha considerat la crítica, extraordinari.
Fallada acosta
al lector el drama de l’home que surt cada dia al carrer per sobreviure al
col·lapse de l’economia, la política i la cultura alemanyes. Com si fos un Dos Passos
elevat a la quinta essència, combina la història personal i la crònica social i
econòmica, i ho fa amb la trempera d’un thriller, l’interès d’una
novel·la històrica i el lirisme d’un autèntic poeta.
Hans Fallada,
nom artístic de Rudolf Wilhelm Friedrich Ditzen, va assolir un gran èxit, tant
a Alemanya com a la resta del món, amb I ara què homenet? Patia
problemes mentals greus i de convivència i d’addicció a les drogues i va viure
una mena d’exili interior durant el règim nazi. Les seves darreres obres, com Sol
a Berlín, el gran llibre de la resistència, mostren que mai no va
simpatitzar amb els nazis.
La col·lecció “Mirmanda”.
Edicions de 1984
crea la col·lecció “Mirmanda” el 1999. La va inaugurar La casa dels
finestrons verds (1901), de l’escocès George Douglas Brown (1869-1902).
En aquesta
dotzena llarga d’anys, la col·lecció s’ha convertit en una de les importants de
l’edició catalana, tant pel que fa a la traducció, sempre a través de versions de
pedra picada, com a l’edició d’originals, amb un ritme alt i constant de
producció de títols.
Pel que fa als
autors catalans, “Mirmanda” destaca per ser la col·lecció de Sílvia Alcàntara i
per ser el segell que ens ha permès descobrir dues obres mestres de la narrativa
catalana que el nostre gremi filològic desconeixia, L’estrella amb cua (1919)
i La tragèdia de cal Pere Llarg (1923), d’Eduard Girbal Jaume (Girona,
1881-Barcelona, 1947), incorporades a la col·lecció els anys 2005 i 2006,
respectivament.
Els clàssics del
XIX –Zola, Maupassant, Henry James, Willa Cather, Puixkin, Hugo o Balzac– s’hi
combinen amb algunes de les figures internacionals més recents. Parlem, per
exemple, de Claudio Magris i Alaa Al Aswani, el gran autor de L’edifici Iaqubian.
Tot això enriquit, de temps en temps, amb obres redescobertes tan fermes com La
frontera, de Franco Vegliani (Trieste, 1915-Malcesine, 1982).
27
de novembre del 2012
Lluís
Bonada per a la revista El Temps
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada