Els prodigis de la vida
Stefan Zweig
Traducció de Ramon Monton
122 pàg.
Butxaca 1984, núm. 14
Després de la curació miraculosa del seu fill, un home ric i pietós recorda un vot no acomplert que va prometre de jove. Aquest record li crema per dins i el fa encarregar un quadre de la Mare de Déu que ha d’acompanyar-ne un altre d’extraordinària bellesa. Durant dies i dies, el vell pintor cerca una model tan encisadora com la del primer quadre, però no la troba. Tanmateix, quan està a punt de donar-se per vençut, se li apareix davant dels ulls com si fos un miracle, i la relació que es va creant fruit d’aquesta aparició endinsa el vell mestre i la seva model en els prodigis de la vida.
En aquest text, mai traduït al català fins ara, retrobem la manera de fer única de Zweig, el seu domini genial de la psicologia, la seva capacitat de suggerir amb un gest, amb una mirada, els turments interiors, les motivacions i els abismes de l’inconscient.
Coincidint amb la publicació d’Els prodigis de la vida, publiquem la segona edició d’El viatge al passat:
 |
| Més informació |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada