William Somerset Maugham
Traducció de Laura Baena i Garcia
Mirmanda, 81
Poc abans d’arribar a la majoria d’edat, Bertha Ley anuncia al seu tutor que pensa casar-se amb Edward Craddock, l’atractiu i corpulent llogater de la granja de Bewlie, una de les propietats que el seu pare li va deixar en morir. Se n’ha enamorat apassionadament i, malgrat l’oposició dels qui l’envolten, decideix llançar-se als seus braços per fugir de la monotonia de la vida rural que comparteix amb la seva tia soltera. Però, a mesura que la jove parella avança pel camí del matrimoni, l’amor de la noia topa amb el profund ensopiment del caràcter del seu marit: l’Edward és incapaç de fer-la feliç, i el casament s’acaba convertint en una presó. «Marit i muller no saben res l’un de l’altre. Per ardent que sigui el seu amor, per íntima que sigui la seva unió, mai no esdevenen una mateixa cosa.»
En aquesta poderosa novel·la, Somerset Maugham tracta aquest gran tema de la literatura universal amb l’escepticisme irònic que el caracteritza. Tanmateix, a diferència de Madame Bovary, les decisions que pren Bertha Ley, sempre analitzades per la mirada àcida de la seva tia, la porten a un desenllaç totalment inesperat.
William Somerset Maugham (París, 1874 – Cap Ferrat, 1965), novel·lista, dramaturg i autor de relats curts i assaigs, és un dels escriptors que han modelat la literatura del segle xx. Va deixar de ser metge per dedicar-se a escriure i va assolir l’èxit amb La senyora Craddock (1902). D’entre les seves novel·les, destaquen Liza of Lambeth (1897), The Magician (1908), Of Human Bondage (1915), The Moon and Sixpence (1919), Cakes and Ale (1930) i The Razor’s Edge (1944)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada