dilluns, 29 de novembre de 2010

Atenció! «L'home del barret vermell», d'Hervé Guibert, a Club Editor!!

Un jove escriptor condemnat per la malaltia i un jove pintor d’una energia de boig: la fascinació entre Hervé Guibert i Miquel Barceló és un dels fils de la novel·la autobiogràfica L’home del barret vermell. Una joia postmoderna de la literatura del jo.


L’home del barret vermell
Hervé Guibert
Traduït del francès per David Ilig
El Club dels novel·listes, 31
154 pàgines



L’obra sencera d’Hervé Guibert, començada el 1977 i conclosa el 1991, quan aquest brillantíssim escriptor se suïcida al cap de tres anys de conviure amb la sida, és un gest repetit, inacabat, per inscriure la vida i la mort que circulen per les seves venes en una forma artística. A través de les paraules dels seus llibres, dels seus autoretrats i de les fotos fetes pels seus amics, dels vídeos íntims i de les últimes sessions en què fa de model davant del pintor Barceló.

D’aquesta darrera etapa de la seva vida s’alimenta L’home del barret vermell. Hi veiem el bell «jove escriptor» convertit en aquell home alt massa prim que esparvera la gent quan entra al restaurant. Ja no fa cas dels metges ni de l’enemic que porta a la sang. Només escolta el seu desig de bellesa: s’ha convertit en un caçador de quadres. Els empaita fins a Moscou de bracet d’una marxant armènia. Els aguaita prop d’un pintor embolicat en una història de falsificacions. El pintor Iannis —així es diu a la novel·la Miquel Barceló— se l’emporta de Mallorca a l’Àfrica i el sotmet al suplici de les sessions de posa per prendre-li l’ànima en vint-i-cinc retrats: és «la fuga de la carn cap a la pintura, el dessagnament progressiu de l’ànima cap al llenç» que culmina aquesta salvatge i refinada sarabanda contra la mort.

Hervé Guibert (1955-1991), escriptor, fotògraf i crític d’art, publica el 1977 el seu primer llibre, La Mort propagande. La seva obra comprèn una novel·la fotogràfica, un documental (La Pudeur ou l’Impudeur), àlbums fotogràfics, diverses novel·les i el que es coneix com la Trilogia de la sida —començada amb À l’ami qui ne m’a pas sauvé la vie i acabada amb L’Homme au chapeau rouge. Al cap de vint anys de la seva mort, continua creixent i vivint a través de les edicions pòstumes, com ara el dietari Le Mausolée des Amants o la novel·la Le Paradis.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada