dimarts, 22 de novembre de 2011

«Una és actuar d’escriptor i l’altra és ser-ho. En Girbal, sortosament per ell i per la novel·la catalana, és dels que "ho són" de llei», Víctor Català.

Amb aquesta obra es clou el cicle narratiu L’agre de la terra, que inclou també L’estrella amb cua i La tragèdia de cal Pere Llarg 


Oratjol de la Serra
Eduard Girbal Jaume
Edició d’Agnès Prats
isbn 978-84-92440-70-2
Mirmanda, 85
238 pàgines
16,90 euros










Oratjol de la Serra (1919) és un conjunt de «proses silvestres» que, a tall de presentació, ens inicia en la descoberta d’una població (o gairebé) de l’agresta Catalunya interior de principis del segle xx i en els grans personatges que hi viuen. Un cop Eduard Girbal Jaume (Girona, 1881 – Barcelona, 1947) va haver publicat aquesta obra que, juntament amb L’estrella amb cua (1919) i La tragèdia de cal Pere Llarg (1923), forma el cicle narratiu L’agre de la terra, Víctor Català en va dir: «és un novel·lista cabal, en el ple de ses facultats i de sos recursos i un dels més alts i ferms entre quants conreuen, en l’hora present, aquesta branca de les lletres catalanes. És subtil de ment, de vista i de ploma com cap altre. Gran coneixedor de la psicologia camperola, sap revelar-la amb justesa admirable i amb una finíssima i saborosa ironia que mai cau (almenys en els trossos que li he llegit) en efectismes i desentonaments. Escriptor veritable, dotat d’instint agut i dreturer, i estudiós de la llengua en sa mateixa font i en sos mellors models, té la paraula abundosament fluent, viva i pròpia, la forma castissa i harmoniosa com copsada directament del poble, però embellida, purgada, magnificada per la màgia de l’art.» «Deixant-se anar a la sanitat d’aqueixa prosa sense bonys ni pestilències de cap mena, un hom sembla que es retorna i recobra l’esperança, tal com el visitant que surt d’un manicomi o d’un hospital i s’amara de sol, d’aire, de glatits de vida “viva” i feconda. Jo no crec que sempre el nom faci la cosa; una és actuar d’escriptor i l’altra és ser-ho. En Girbal, sortosament per ell i per la novel·la catalana, és dels que ho són de llei.»

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada