Un Orwell per aquest estiu!

Dies a Birmània

George Orwell

Traducció d’Esther Tallada

442 pàg.

Butxaca 1984, núm. 15

Dies a Birmània és una novel·la d’una gran força narrativa que descriu a estones una compenetració harmònica entre el protagonista i la natura, que va prenent una posició central. Així es descabdella una narració sobre la relació de dos mons paral·lels, el dels colonitzadors i el dels colonitzats, dos mons de corrupció i de corromputs on tothom està atrapat en el sistema de l’imperialisme.

Dies a Birmània és encara avui una de les denúncies més dures contra les vexacions psicològiques que el colonialisme imposava. La novel·la va trobar ben aviat un editor nord-americà i va aparèixer l’octubre de 1934 a Nova York; l’any següent es va publicar al Regne Unit, un cop l’editor d’Orwell va poder veure que no havia provocat represàlies.

George Orwell, pseudònim d’Eric Arthur Blair (Motihari, Bengala, 1903 – Londres, 1950), fill d’un funcionari colonial i educat a Eton, va formar part de la policia imperial britànica a Birmània des del 1922 fins al 1927, quan va decidir abandonar-la perquè «no volia de cap manera servir un imperialisme que, amb el temps, havia acabat veient com una gran traïció al poble». Després d’uns anys de distanciament a París i Londres, Orwell recorda aquests anys de Birmània que descriu com a «cinc anys avorrits farcits de tocs de corneta». En canvi, els paisatges a voltes majestuosos del nord del país el van perseguir tota la vida. Periodista, escriptor i assagista, va rememorar la seva participació durant la Guerra Civil espanyola com a voluntari a les milícies del POUM en Homenatge a Catalunya (1938) i una gran quantitat d’articles. Des d’una honestedat intel·lectual infatigable, va combatre la més petita justificació del totalitarisme per part dels intel·lectuals de l’època. És autor entre altres obres de Dies a Birmània (1934), Sense ni cinc a París i a Londres (1933), 1984 (1949) i La revolta dels animals (Animal Farm, 1945).