Tiziano Scarpa
Traducció de Carme Arenas
Mirmanda, 79
142 pàgines
Premi Strega 2009
És de nit, l’orfenat està immers en el son. Totes les noies dormen, llevat d’una. Es diu Cecilia i té setze anys. De dia toca el violí a l’església. De nit se sent perduda en la foscor de la soledat i s’alça i s’esmuny de puntetes al seu amagatall: escriu a la persona més íntima i més llunyana, la mare que l’ha abandonada. Per a ella, la música és una activitat com una altra, una repetició opaca d’un seguit de notes. Des del balcó de l’església on les noies toquen suspeses, pensa: «No estic gens segura que la música s’alci, que s’elevi. Crec que la música cau. Nosaltres l’aboquem damunt els caps de qui ens ve a sentir».
I així passa la vida a l’Ospedale de la Pietà de Venècia, on les joves òrfenes descobreixen les infinites possibilitats de l’art malgrat viure recloses. Però un dia les coses comencen a canviar, primer imperceptiblement, després amb una força cada vegada més incontrolable, quan arriba un nou compositor i professor de violí. Un sacerdot jove amb el nas gros i els cabells hirsuts de color d’aram. Es diu Antonio Vivaldi. Gràcies a la relació conflictiva amb la seva música, la Cecilia trobarà el seu camí a la vida i serà capaç d’un gest inesperat d’autonomia i d’insubordinació.
Tiziano Scarpa (Venècia, 1963) és un escriptor, dramaturg i poeta italià. La seva obra Stabat Mater ha estat guardonada amb el premi Strega 2009 i el premi SuperMondello 2009. Col·labora en les revistes en línia Il primo amore i Nazione Indiana. Autor també de guions radiofònics, la seva comèdia Popcorn va ser guardonada amb el Prix Italia, el premi internacional de radiotelevisió organitzat per la Rai. Entre les seves obres, traduïdes al francès, castellà i alemany, hi trobem Venezia è un pesce, una guia turístico-literària singular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada