Josep Maria Ballarín
El Club dels Novel·listes, 32
“Sóc d’una casa de masovers del Vinyet de Solsona. Havia de néixer a la masia, però la mare va voler tenir-me dintre les muralles de la ciutat amb més capellans per pam. Si coneixeu els usos i costums dels rostolls, haureu endevinat que sóc cabaler. Com que tot va per a l’hereu, el cabaler ni toca gica. Se l’ha de campar restant conco a casa, atrapant pubilla, fent l’escarràs on sigui. O anant per capellà.”
Mossèn Tronxo és de la mateixa lleva que La magnitud de la tragèdia: nascut enmig de la “contracultura” com un bolet fora de clap, va rebentar el sostre dels més de 100.000 exemplars venuts. Vint anys després, aquest best-seller ha esdevingut un long-seller, que vol dir un llibre per sucar-hi pa. Té fusta de gran comèdia i aires de novel·la negra: la societat que explora és la capellanada dels pobles i el mort és un escolanet de cartó.
Josep Maria Ballarín i Monset. Nat el 1920 a Barcelona. Terrassa i tornem a Barcelona. Agraït, i molt, als escolapis on acabà el batxillerat just abans de la guerra. Lleva del biberó, i no cal dir més. Sis anys de bé de Déu, tísic a Matadepera. Sense preguntar-li el parer, el susdit Déu el va fer capellà de patacada. Sis anys en un forat negre. Sis anys de prefecte i professor de ciències a Solsona. Trenta-cinc anys al Santuari de Santa Maria de Queralt, a Berga. Rebotat a Gósol per una gràcia d’Aquell en qui creu.
Fent de capellà, amb la llibertat que dóna l’Església, encara que no ho sembli, va trobar-se escrivint. Ha fet quaranta llibres, i no se’n sap avenir. Va començar per Santa Teresina i el “Francesco”. Té uns quants llibres d’aplega d’articles al diari. La Paràbola dels retorns, Homenatge a Queralt, Santa Maria, pa cada dia ( premiat), Terra Santa i torna a Gósol, La flor de l’esperança. I Mossèn Tronxo, escrit amb un somriure per l’únic de la clericalla que se sent a prop. El rector de pagès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada