Alice Munro, riallera.
El Club Editor treu Massa felicitat, de la contista Alice Munro, i així per primer cop tenim l’ocasió de llegir-la en català, en traducció de Dolors Udina. Ara Munro comença a ser reconeguda com es mereix, ja que va obtenir el Man Booker l’any passat i al novembre surt a Lumen en castellà. Abans, però, ha hagut de patir l’ostracisme típic dels autors, més ben dit, de les autores de contes amb exigencia de novel·listes i refinament de poetes.
*
Em sobta que se li reconegui aquest sacrifici en la petita biografia del llibre: “Ha experimentat tot el que significa renunciar a la vida pròpia per mor de la vida familiar: durant molts anys va abandonar la carrera literària”. Una remarcable trepitjada a l’ull de poll de tots els misògins que, més o menys dissimulats, campen pel món literari, desconeixent que les dones hem de fer tries que a ells ni se’ls plantegen.
*
La Munro va aparcar la ploma i ara recull els fruits d’una carrera pausada i pacient, feta, atenció, a cop de relats curts, cosa que ja té mèrit. Va néixer el 1931 i només ha escrit una novel·la. La resta, contes, amb aquella patxoca de qui sap que domina el gènere. De fet, el jurat del Booker va destacar que en els seus relats hi confereix "la fondària, la intel·ligència i la precisió que molts novel·listes aboquen en l'obra de tota una vida". Val a dir que també tenia certa mala llet, el jurat, del del punt de vista dels esforçats novel·listes, esclar.
*
El cas és que ja ha arribat a les llibreries aquests deu relats en què l'abisme es torna un pol d'atracció i de temor. Munro voreja els límits? I esclar: és dona, de la tercera edat, de poble i contista, tota una supervivent que amb el llibre anterior va dir que no tornaria a escriure com si s'hagués convertit en una Bartlevy vilamatiana. Per sort, no se'n va sortir i hi ha tornat.
-Ada Castells, 20-26 d'octubre, 2010, Time Out
***
***
Escolteu aquesta gran escriptora parlant de Massa felicitat. [en anglès]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada