Jordi Nopca entrevista
M. Dolors Millat per al diari Ara.
Per llegir l'entrevista,
cliqueu aquí.
divendres, 10 de febrer del 2012
dimecres, 8 de febrer del 2012
«De talps, ratpenats i una guineu justiciera...»
Marina Espasa ens parla de Desapareixen dones al diari Ara.
Per llegir la ressenya sencera, cliqueu aquí.
Un nou John Berger a Edicions de 1984!
Maneres de mirar
John Berger, Sven Blomberg, Chris Fox,
Michael Dibb i Richard Hollis
Traducció de Montse Basté
isbn 978-84-92440-72-6
De Bat a Bat, 20
166 pàgines
16 euros
Maneres de mirar, de John Berger, és un dels llibres d’art més estimulants i més influents que es poden trobar en qualsevol llengua. Està basat en una sèrie de televisió de la BBC sobre la qual els crítics del Sunday Times van comentar: «Aquesta sèrie és una revelació en més d’un sentit: es concentra en com mirem els quadres... gairebé segur que canviarà la manera com la gent mira la pintura». I ho va aconseguir, ja que el llibre que en va derivar s’ha convertit en una obra essencial de la comunicació visual i de la teoria de l’art.
Segons Peter Fuller, en aquest conjunt de set assajos, on n’hi ha que combinen text i imatge i d’altres que només són visuals, «Berger té l’habilitat de fer un tall incisiu a la mistificació dels crítics d’art professionals... És un llibertador de les imatges i, un cop hem deixat que les imatges ens convencin directament, estem en una posició molt més bona per fer-ne una avaluació significativa».
La influència del llibre és enorme. Ha atret l’atenció del gran públic cap a l’estudi d’àrees culturals que ara són un lloc comú de la pintura a l’oli: el llegat de la dona com a objecte pictòric, el despullat femení com a objecte de desig sexual, l’empremta de la pintura en la publicitat actual, la manipulació de la pintura en favor de la propietat privada i els diversos significats en què es transformen les diferents reproduccions que es fan d’una mateixa obra.
John Berger (Londres, 1926) és un dels escriptors més influents dels darrers cinquanta anys. Assagista, novel·lista, guionista, dramaturg i crític, sempre ha desafiat els gèneres convencionals i les fronteres. És autor de més de trenta obres i va guanyar el premi Man Booker Prize amb la novel·la G. Entre les seves novel·les, destaquen To the wedding, Here is where we meet i la trilogia Into their labours. Del mateix autor, Edicions de 1984 també ha publicat D’A a X i Amb l’esperança entre les dents.
dimecres, 1 de febrer del 2012
M. Dolors Millat, una nova autora de narrativa catalana a Edicions de 1984
M. Dolors Millat, una nova autora de narrativa catalana, irromp en el panorama literari amb una creativa i potent història sobre la recerca interior d’una dona madura
Quirat i mig
M. Dolors Millat
isbn 978-84-92440-75-7
Mirmanda, 88
350 pàgines
18 euros
L’Alícia, una dona madura que treballa de controladora aèria, casada amb un metge i amb dos fills, comença a desaparèixer de manera intermitent. No dóna explicacions a ningú ni deixa cap rastre d’on va.
El marit, completament desorientat i preocupat, intenta parlar-li, veure si està malalta, desentrellar tant de misteri. Ella li demana confiança, que la respecti en aquesta mena de reclusió voluntària, cosa que ell intenta fer plenament. Però arriba un moment en què la situació es fa insostenible.
Què li passa? I, sobretot: amb qui es troba? Els dubtes van teixint un mur entre la parella.
Quirat i mig és la història d’una recerca interior. No hi ha res que passi avui que no hagi tingut un inici temps enrere. Trobar aquest fil i seguir-ne el recorregut és el que intenta l’Alícia: aprendre a escoltar-se, a mirar dins seu sense que la imatge de si mateixa li reboti com en un mirall. I el que va adquirint li serveix per reconciliar-se amb el seu passat.
Una novel·la plena de picades d’ullet al lector i de material simbòlic, com ara l’anell que dóna títol a la novel·la i que la protagonista perd al principi del relat. Finalment, els diferents elements conflueixen i la realitat s’imposa. Encara que l’Alícia no n’acaba de ser conscient, es prepara per a una última gran experiència.
M. Dolors Millat Llusà, nascuda a Sort (Lleida) el 1953, llicenciada en Història Antiga a la Universitat de Barcelona. L’any 1987 es trasllada a viure a Mont-real (Canadà) on descobreix el món dels tallers i les escoles d’escriptura creativa. El 1995 és una de les fundadores de l’Aula de Lletres, la primera escola d’escriptura a Catalunya. A partir del 1998, i durant quatre anys, és cap d’estudis de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. El 2003 rep l’encàrrec de fundar i dirigir la Escuela de Escritores Alonso Quijano a la Manxa. Fa més de quinze anys que es dedica a l’ensenyament de les tècniques literàries; en l’actualitat a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Ha escrit diversos llibres sobre escriptura literària. El 2007 es trasllada a viure al Pallars, des d’on compagina la docència amb l’escriptura. En aquest temps, ha publicat dos poemaris i ara ens presenta Quirat i mig, la seva primera novel·la.
divendres, 27 de gener del 2012
El cervell de Himmler
dijous, 26 de gener del 2012
Dones desitjades, destins trencats
Christian Garcin
Desapareixen dones
Traduït del francès per David Ilig
El Club dels Novel·listes, 39
isbn 978-84-7329-163-7
184 pàg.
16,90 €
El més misteriós, segurament, en aquesta història de persones desaparegudes, és la persona que les troba. “¿Qui era aquell individu? ¿De quin àngel de la mort era l’emissari? Havia irromput a casa seva com un fantasma, li havia explicat històries de monjos, havia fet ressorgir del passat rostres oblidats feia anys, li havia anunciat unes morts insospitades i unes renaixences impossibles... ¿qui caram era?”
En Zhu Wenguang és un Colombo a la cantonesa, un Zorro del postcomunisme, un Bruce Lee de la globalització postmoderna que enyora les seves arrels i oscil·la entre el món materialista del made in China i la sàvia introspecció de les filosofies orientals. La seva especialitat: alliberar noies venudes per la família a uns marits que les maltracten. El lector el segueix en un delirant periple per Guangzhou, Chinatown i el gèlid nord del Japó, a la recerca de tres amors perduts.
I és que el llibre de Christian Garcin no té res d’una banal novel·la negra amanida amb exotisme: és una obra refinada i melancòlica, plena d’incisos inesperats, que podria portar per lema “dones desitjades, destins trencats”.
Christian Garcin va néixer a Marsella el 1959. La seva àvia li va profetitzar: “Seràs viatger i aniràs a la Xina”. Intèrpret i guia turístic, comercial d’una empresa naval d’exportacions i finalment professor, va arribar físicament a la Xina el 1991. D’ençà del 1993 ha publicat una obra abundant que explora i empelta gèneres ben diversos —novel·la, relat, poesia, contes per a infants, vides breus, traduccions...— i ha sabut conquerir, al marge de premis i campanyes, un públic cada dia més nombrós.
dimarts, 17 de gener del 2012
«La frontera», un dels llibres més bonics de la literatura triestina de postguerra
La frontera
Franco Vegliani
Traducció d’Anna Casassas
isbn 978-84-92440-73-3
Mirmanda, 87
186 pàgines
16,90 euros
Claudio Magris ens diu que Franco Vegliani és «l’autor d’una novel·la plena de malencolia i sòbria poesia, La frontera, un dels llibres més bonics de la literatura triestina de postguerra».
És l’estiu del 1941. Un jove oficial de l’exèrcit italià en guerra es troba en una illa de Dalmàcia amb un permís de convalescència. Allà es fa amic del vell Simeone, que li narra la vida, el destí i la vana mort de l’Emidio Orlich, un alferes austrohongarès de la Primera Guerra Mundial. La història d’aquest soldat es barreja amb les vivències del vell i la manera que té d’explicar-la. Com si fos un ardit psicològic o una investigació, tempta l’oficial a capbussar-se en un joc d’identificacions que es desgrana al llarg de la novel·la.
Malgrat el rerefons del feixisme i de la guerra, La frontera és un relat al voltant de les il·lusions humanes i dels conflictes que provoca la història; així com els fets que, com una frontera, ens divideixen en dos mons sense cap altra esperança ni cap altre deure que aquest imperatiu: confinar i separar-nos.
Franco Vegliani (Trieste, 1915 – Malcesine, 1982) va néixer sota l’imperi austrohongarès. La seva mare era triestina i el seu pare era originari de Fiume (l’actual Rijeka). Com a resultat de la Primera Guerra Mundial, va esdevenir ciutadà italià i va adoptar el cognom Vegliani en homenatge a la petita illa de Veglia (Krk), on havia passat part de la seva infantesa. Durant la Segona Guerra Mundial, va participar a la Campanya del Nord d’Àfrica i va ser empresonat durant quatre anys a Egipte. Després de la guerra, va anar viure a Milà, on va treballar de periodista per a diversos diaris. Escriptor d’una gran sensibilitat, d’entre les seves obres, destaquen les novel·les Processo a Volosca (1958) i La frontera (1964).
dijous, 12 de gener del 2012
«Oh, benvinguts, passeu, passeu...!»
Rafel Bernabeu, Jennifer Egan, Eduard Girbal Jaume... Voleu saber-ne més? Sí? Doncs només cal que cliqueu aquí!
dijous, 29 de desembre del 2011
«Els ressorts de l’ànima humana són presents en aquesta petita obra mestra, on menys és més», diu David Castillo a El Punt / Avui
 |
| Copyright de la fotografia: Reid Yalom |
Irvin D. Yalom, autor d'En el cor de la nit, publicat per primera vegada en català a Edicions de 1984.
Per llegir l'article sencer, feu clic aquí.
dimarts, 27 de desembre del 2011
divendres, 23 de desembre del 2011
Sílvia Alcàntara, autora d'«Olor de Colònia», assegura que la sèrie que s'està rodant al Berguedà reflectirà «l'essència» de la novel·la
Toni Mata entrevista Sílvia Alcàntara, autora d'Olor de Colònia i La casa cantonera, per a Regió7.
dimecres, 21 de desembre del 2011
Segons Jordi Puntí, «el Pulitzer de Jennifer Egan és complex i brillant»...
Dues noves ressenyes d'El temps és un cabró, la fantàstica novel·la de Jennifer Egan, als nostres articles obstinats.
Per llegir-les, cliqueu aquí!
dilluns, 12 de desembre del 2011
Continuar el combat: un catàleg i una tertúlia demà dimarts 13 de desembre
Continuar el combat
L'aventura de Club Editor (1955-2011)
Edició de Julià Guillamon
isbn 978-84-7329-162-0
96 pàgines
8 euros
Demà dimarts dia 13 a les set del vespre, Julià Guillamon orquestrarà una petita tertúlia amb Guillem Frontera, Jordi Puntí i Maria Bohigas sobre diverses experiències personals de Club Editor: la de Guillem Frontera amb Joan Sales el 1968, la de Jordi Puntí amb Núria Folch al tombant dels noranta, la de Maria Bohigas amb Josep Cots actualment.
Incerta glòria és avui un dels principals long-sellers de Catalunya.
El seu autor, Joan Sales, continua sent un personatge enigmàtic.
Continuar el combat recull un dels aspectes principals de la seva vida:
la lluita per l'existència d'una literatura catalana ambiciosa
a través d'una editorial, Club Editor.
Concebut a partir de l'exposició que Julià Guillamon
ha comissariat a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona,
aquest llibre mostra l'obrador-camp de batalla d'un gran escriptor
que va deixar d'escriure per editar els altres.
Amb fotografies i escrits inèdits de l'arxiu Joan Sales: un llibre
per als fans d’Incerta glòria.
dimecres, 7 de desembre del 2011
Un llibre «indignat» escrit l’any 1933 expressament per a nosaltres
Sebastià Juan Arbó
Notes d’un estudiant que va morir boig
“El Club dels Novel·listes”, volum 38
128 pàg., 15 euros
ISBN 978-84-7329-160-6
“Conten que als embriacs la terra se’ls escapa i han d’agafar-se al fanal. No sé si és la terra o sóc jo, però a mi, sense beure, em passa una cosa semblant. Miro la gent que passa i penso en els xacals.”
Notes d’un estudiant que va morir boig és el diari d’un inadaptat en plena rebel·lió contra el món. No pas un diari convencional, sinó un calidoscopi de trossos de vida íntima esgarriada en la gran ciutat; un aplec de fotogrames que capten, sota la calma de la gent obedient, la bogeria d’un món a punt d’estimbar-se.
Escrita el 1933, aquesta obra de primer ordre podria ser la d’un jove artista d’avui. Pertany a la família dels llibres visionaris i sembla escrita expressament per a nosaltres, lectors d’un temps convuls que assistim a l’ensulsiada dels miratges.
dijous, 1 de desembre del 2011
Presentació «Branko, el Dàlmata» a La FNAC La Maquinista
Fnac La Maquinista (carrer de Potosí, 2, Barcelona) i de l'autor, Rafel Bernabeu, i de Josep Cots, editor d’Edicions de 1984.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)