dimecres, 24 d’octubre del 2012

Els relats d’aquest volum formen part, sens dubte, dels més fascinants i personals de la literatura russa del segle XX




El diable i altres relats
Marina Tsvetàieva
Traducció de Miquel Cabal Guarro
isbn 978-84-92440-89-4
Mirmanda, 98
156 pàgines
17,00 euros


Durant la dècada de 1930 —la dècada de la misèria i de la prosa—, en apartaments foscos de diverses ciutats franceses, Marina Tsvetàieva va escriure les peces que formen part d’aquest volum: «El diable», «La mare i la música» i «La casa del Vell Pimen». Tres relats que fan sortir a la llum els llocs amagats de la infantesa de Tsvetàieva. El seu món, dominat per les tres emes (la mort, la mare i els mots), és un món profundament sensorial i desconegut, del qual acabarà brollant tota la seva poesia. 

Prohibida a la Unió Soviètica fins a vint anys després de la seva mort, Marina Tsvetàieva (1892-1941) és una de les grans poetes de la història de la literatura russa. Va escriure poesia, teatre i prosa i va malviure tant a l’exili com en un Estat soviètic que la va aïllar i la va maltractar fins a fer-la desaparèixer. En aquest volum, l'autora parla amb vivor d’allò que és mort, d’allò que és enterrat en els records d’una memòria amb filtre infantil.

Amb una llengua plena de paranys, de jocs, de ritmes i de rimes, i amb un imaginari carregat d’imatges i referències religioses, culturals, lingüístiques i infantils, les tres peces del volum ens serveixen per presentar la prosa d’aquesta creadora fervorosa per primera vegada en català. 
 

dijous, 18 d’octubre del 2012

Obra provocadora per excel·lència guanyadora del premi PEN/Faulkner 2010




Danses de guerra
Sherman Alexie
Traducció d’Esther Tallada
isbn 978-84-92440-88-7
Mirmanda, 97
256 pàgines
17,00 euros








  

Sherman Alexie ens proposa un recull commovedor de relats divertidíssims i de poemes enginyosos que exploren el precari equilibri entre l’autopreservació i la responsabilitat externa dels homes en l’art, la família i el món en general. Amb una visió sense precedents, a les seves històries, Alexie ens parla d’homes de carrer —artistes, obrers, pares, marits, fills— que es troben al caire d’un canvi excepcional: una mort, la malaltia, el desamor, l’assassinat. Descarada i intel·ligent, plena d’humor i de passió, Danses de guerra copsa a la perfecció les relacions modernes des de diversos angles i, posant al descobert els nous inicis, els èxits, els fracassos i els planys que formen part de la vida quotidiana, ens transporta quasi sense adonar-nos-en al bell nucli del que significa ser humà.

Sherman Alexie (Wellpinit, Washington, 1966), nascut a la reserva índia de Spokane, és un poeta, novel·lista, guionista i director de cinema nord-americà. Gran part de la seva obra es basa en les seves experiències com a indígena americà. D’entre les seves obres, destaquen el recull de relats Ten Little Indians i les novel·les Indian Killer, Flight i The Absolutely True Diary of a Part-Time Indian, amb la qual va guanyar el National Book Award for Young People’s Literature de l’any 2007. Actualment viu a Seattle.

dijous, 4 d’octubre del 2012

«D’un temps que serà el nostre, d’un país que mai no hem fet...»



Sense alè, de Josefa Contijoch, una colpidora obra d'autoficció



Sense alè
Josefa Contijoch
isbn 978-84-92440-86-3
Mirmanda, 96
186 pàgines
16,00 euros


De vegades un sotrac emocional pot enfonsar-te. Altres vegades pot generar l’energia necessària per fer balanç d’una vida. És el que li passa a l’autora amb el fet de la mort violenta de l’amiga. La commoció és tan forta que necessita buscar, indagar, restituir, fer justícia. Però no té cap instrument per fer-ho. Ella només sap escriure.

Sense alè constata que la imaginació és lliure i dubtós el funcionament de la memòria; no obstant això, la traïció, de ser-hi, és involuntària i, en qualsevol cas, projectiva. La traïció —o la contradicció— no és pas el contrari de l’amor: és el mateix amor.

Sense alè és un llibre fronterer, en el fons i en la forma. Es confonen els límits entre prosa i poesia, i no se li pot dir novel·la perquè la ficció desapareix per donar entrada a determinats records d’un temps i d’un país que ja sembla remot.

La independència de les dones té un preu massa alt. L’honestedat de pensament també. I una generació sencera pot quedar atrapada per la covardia dels que l’han precedit. L’autora aboca apassionadament sentiments, fets, història com un patac d’aigua. Efectivament, sense alè.

Josefa Contijoch Pratdesaba, poeta, narradora, assagista i traductora nascuda a Manlleu (plana de Vic), el 20 de gener de «l’any de l’aiguat». Filla d’una família d’impressors i llibreters, ha publicat, entre d’altres: en poesia, Ales intactes (1996), Les lentes il·lusions (2001), Congesta (2007) i Ganiveta: antologia poètica 1964-2011 (2012); en narrativa: Potala (1986), No em dic Raquel (1989), La dona liquada (1990), Rímmel (1994) i Els dies infinits (2001).