dilluns, 29 de novembre del 2010

Atenció! «L'home del barret vermell», d'Hervé Guibert, a Club Editor!!

Un jove escriptor condemnat per la malaltia i un jove pintor d’una energia de boig: la fascinació entre Hervé Guibert i Miquel Barceló és un dels fils de la novel·la autobiogràfica L’home del barret vermell. Una joia postmoderna de la literatura del jo.


L’home del barret vermell
Hervé Guibert
Traduït del francès per David Ilig
El Club dels novel·listes, 31
154 pàgines



L’obra sencera d’Hervé Guibert, començada el 1977 i conclosa el 1991, quan aquest brillantíssim escriptor se suïcida al cap de tres anys de conviure amb la sida, és un gest repetit, inacabat, per inscriure la vida i la mort que circulen per les seves venes en una forma artística. A través de les paraules dels seus llibres, dels seus autoretrats i de les fotos fetes pels seus amics, dels vídeos íntims i de les últimes sessions en què fa de model davant del pintor Barceló.

D’aquesta darrera etapa de la seva vida s’alimenta L’home del barret vermell. Hi veiem el bell «jove escriptor» convertit en aquell home alt massa prim que esparvera la gent quan entra al restaurant. Ja no fa cas dels metges ni de l’enemic que porta a la sang. Només escolta el seu desig de bellesa: s’ha convertit en un caçador de quadres. Els empaita fins a Moscou de bracet d’una marxant armènia. Els aguaita prop d’un pintor embolicat en una història de falsificacions. El pintor Iannis —així es diu a la novel·la Miquel Barceló— se l’emporta de Mallorca a l’Àfrica i el sotmet al suplici de les sessions de posa per prendre-li l’ànima en vint-i-cinc retrats: és «la fuga de la carn cap a la pintura, el dessagnament progressiu de l’ànima cap al llenç» que culmina aquesta salvatge i refinada sarabanda contra la mort.

Hervé Guibert (1955-1991), escriptor, fotògraf i crític d’art, publica el 1977 el seu primer llibre, La Mort propagande. La seva obra comprèn una novel·la fotogràfica, un documental (La Pudeur ou l’Impudeur), àlbums fotogràfics, diverses novel·les i el que es coneix com la Trilogia de la sida —començada amb À l’ami qui ne m’a pas sauvé la vie i acabada amb L’Homme au chapeau rouge. Al cap de vint anys de la seva mort, continua creixent i vivint a través de les edicions pòstumes, com ara el dietari Le Mausolée des Amants o la novel·la Le Paradis.

dilluns, 22 de novembre del 2010

Una ressenya de Víctor Gayà sobre Massa felicitat, d'Alice Munro

Mireu, la ressenya de Víctor Gayà, publicada a la revista El Temps, comença així...

La narradora d’un dels contes que integra Massa felicitat diu que el llibre que ha escrit un dels personatges constitueix un recull d’històries, no una novel·la, i comenta: “Això per si sol ja és una decepció. Sembla reduir l’autoritat del llibre, com si l’autor fos algú que espera a les portes de la Literatura més que instal·lat a dins sa i estalvi.” Potser aquesta opinió sobre els llibres de contes explica que els autors d’aquest gènere tinguin, relativament, més dificultats per donar-se a conèixer, en comparació amb els novel·listes.



... i la podeu llegir sencera aquí

dimarts, 16 de novembre del 2010

Edicions de 1984 publica «Amb l'esperança entre les dents», de John Berger

Després d'A a X, Edicions de 1984 presenta:

Amb l’esperança entre les dents
John Berger
Traducció de Montse Basté
ISBN: 978-84-92440-52-8
Enquadernació en rústica
136 pàgines
17 euros
Temps Maleïts, 32

En aquestes pàgines, Berger afirma que resistim quan ens neguem a jutjar-nos amb els criteris dels nostres opressors. Quan refusem els valors de la manipulació. Quan refusem no només les condicions dels que ens oprimeixen, sinó també la història tal com ells l’expliquen. La pitjor ocupació és tenir envaïts l’esperit i el pensament perquè, quan es perd esperança, l’única cosa que queda és una «enteresa inextingible».

John Berger (Londres, 1926) és un dels escriptors més influents dels darrers cinquanta anys. Assagista, novel·lista, guionista, dramaturg i crític, sempre ha desafiat els gèneres convencionals i les fronteres. És autor de més de trenta obres i va guanyar el premi Man Booker Prize amb la novel·la G. D’entre les seves novel·les, en destaquen To the wedding, Here is where we meet, la trilogia Into their labours i D’A a X, publicada també per Edicions de 1984.

«Perspicaç, intuïtiu... hi ha alguna cosa irresistible en com Berger mira un món on el poder i la força s’exerceixen per qualsevol cosa.»
Frank Furedi, Times Higher Education Supplement

«Tots els llibres de John Berger són un esdeveniment... els seus seguidors hi reconeixeran la barreja característica d’empatia i lucidesa, les paraules directes, la calor humana i la vida cosmopolita.»
Times Literary Supplement



John Berger enraona amb Emili Manzano (abril de 2009)

dimarts, 9 de novembre del 2010

Amics!! Torna Harry Bosch!!

... Un any després d'El veredicte de llautó i el Premi Pepe Carballo 2009, Michael Connelly reapareix en català a cal Club Editor...

Nou dracs
Michael Connelly
Traduït per Martí Sales
El Club dels Novel·listes, 30


Fortune Liquors és una botigueta d’un barri conflictiu de Los Angeles que l’inspector Harry Bosch coneix bé: encara porta a la butxaca una capsa de mistos que hi va agafar fa anys, amb una dita impresa que ha il·luminat alguns dels seus dies més foscos. Ara el senyor Li, el propietari de Fortune Liquors, és mort. L’han abatut sembla que durant un atracament. En Harry s’involucra a fons en el seu assassinat sense imaginar-se les conseqüències dels seus actes.
A partir d’aquest moment, en Bosch trepitja territori desconegut. Demana a un inspector de la Unitat de Bandes Asiàtiques que l’ajudi a entendre el submón cultural dels xinesos immigrats. A cegues, mogut pel seu imparable instint d’investigador, en Harry ensopega amb els tentacles obscurs de les tríades, un cercle criminal molt influent que controla la població xinesa a nivell mundial. I, de cop i volta, el seu món s’ensorra. Li prenen l’única cosa bona que té a la vida, la persona que més s’estima, i en Harry se’n va fins a Hong Kong i s’ho juga tot per recuperar el que ha perdut.


Nascut el 1956 a Filadèlfia, Pennsilvània, Michael Connelly va estudiar periodisme a la Universitat de Florida. Des de Fort Lauderdale, va cobrir l’onada de violència que va sofrir el sud de Florida durant l’anomenada Guerra de la Cocaïna. El 1986, va quedar finalista al premi Pulitzer de periodisme i va passar a treballar al Los Angeles Times com a reporter de successos. Així va conèixer la ciutat on passen gairebé totes les seves novel·les, la majoria portades per un personatge que no oblidarà mai més cap dels seus lectors: Harry Bosch.

I per celebrar aquesta edició, us deixem amb el programa Millenium del 12 de març de 2009, en el qual Ramon Colom fa una entrevista en profunditat a Michael Connelly i parlen de novel·la negra. [a partir del minut 16)

dijous, 4 de novembre del 2010

Nou títol a cal 1984: «Mirades furtives», de Sonallah Ibrahim

«La novel·la és l’art del detall»

Mirades furtives
Sonallah Ibrahim
Traduït de l’àrab per Jaume Ferrer

En aquesta obra de frases curtes, sense floritures i d’una extraordinària precisió, que conformen un estil impactant, Sonallah Ibrahim ens transporta al Caire l’any 1948, on la vida transcorre davant els ulls d’un nen de deu anys, fill de Khalil bei, un home jubilat de la feina i sembla que també de l’existència. El fill, que podria ser el seu nét, ens descriu els fets, els objectes de l’època i la gent que l’envolta, i furga en la memòria passada i recent que li és pròpia i que és de tots els egipcis.

Massa minyones i massa mares, la mama Bassima, la mama Taheia, intenten omplir el buit de la mare de debò, la Roheia, perduda des de sempre. Afectes torçats sota la influència d’una vida que s’acaba, la del pare, en una època que també s’acaba. I el nen, al començament de la vida, intenta comprendre la soledat i la pèrdua tan prematura d’aquella escalfor de l’amor, de la felicitat, del benestar, que potser mai no va sentir en braços de la mare absent.

Tènuement, en el rerefons, la novel·la traspua les acaballes d’un règim i el seu col·lapse social, situació que l’autor ens ve a dir que tampoc no és tan diferent de l’actual.


Sonallah Ibrahim (el Caire, 1937) va estudiar dret i teatre a la Universitat del Caire, va exercir de periodista i d’advocat d’esquerres fins que va ser empresonat per la seva militància el 1959. Va passar cinc anys a la presó, on va patir tots els horrors del sistema penitenciari. Retornat al periodisme el 1964 després de sortir de la presó, va fer estades a Berlín, Moscou i San Francisco. De nou a Egipte el 1974, es dedica a l’escriptura amb la publicació d’onze reculls de contes i novel·les, entre elles El comitè, Beirut, Beirut, Zaat i Warda, així com una dotzena de llibres infantils. És membre fundador del moviment Kifaia (Prou!), d’oposició al règim a partir de postulats no islamistes.

dimarts, 2 de novembre del 2010

Alguna pregunta més per a Marc Cerdó?

Amics i amigues,

aquest dijous, Marc Cerdó, autor de Males companyies, i guanyador del primer premi Exhaurim-lo, parlarà i respondrà preguntes a la biblioteca Jaume Fuster, Plaça Lesseps, 20-22, a partir de les 19.00 hores.

I dit això, esperarem atentament a rebre l'amistat UN MILER del nostre humil facebook. Encara no ets amic de Club Editors / Edicions 1984???