dilluns, 31 de gener del 2011

Aquesta setmana: presentacions d'El desgavell a Barcelona i Manresa!

Benvolguts, benvolgudes,

havent llegit El desgavell, o tenint ganes de fer-ho, les presentacions que s'organitzen aquesta setmana prometen!

DIMARTS A LES 19.00 A BARCELONA:



Espai Memorial Democràtic
Via Laietana, 69
Barcelona

Hi participaran Maria Bohigas, editora de Club Editor, el filòsof Xavier Antich, i Marta Marín-Dòmine, professora de la Wilfrid Laurier University (Canadà).




El llibre va ser publicat per primera vegada el 1969 i ha estat reeditat per Club Editor. L’autor, Ferran Planes, va escriure una crònica de la República, la guerra i l’exili. Presentació: 1 de febrer a les 19 h
El desgavell, de Ferran Planes, va ser publicat en ple estat d’excepció al març de 1969, i es va exhaurir en poques setmanes. L’autor, un desconegut, va escriure una crònica de la República, la guerra i l’exili. Les memòries tracten de l'ocupació alemanya de França, l'exili i la primera postguerra

DIVENDRES A LES 20.00 A MANRESA
Centre Cultural El Casino de Manresa
Passeig Pere III, 27

Hi participaran Maria Bohigas, Jordi Estrada, Marta Marín, Joaquim Aloy, Jordi Planes i Ignasi Perramon.

Les actrius Laia Oliveras i Àngels Sánchez llegiran fragments de l'obra.

dijous, 27 de gener del 2011

Billy Bathgate, un nou Doctorow a Edicions de 1984!

Billy Bathgate
E. L. Doctorow
Traducció de Maria Iniesta i Agulló



Un xicotet de quinze anys, Billy Bathgate, queda captivat per l’exhibició de luxe i de poder d’un mafiós, el magnètic Dutch Schulz, i, íntimament, pren la decisió de ser com ell. No en té ni cinc, però és llest: en lloc d’anar-li al darrere com un gosset, se li posa al davant per fer-li una demostració de destresa llançant unes boles a l’aire. Li funciona. El gran Schulz es fixa en aquell noi hàbil i orgullós, que comença a fer petites feines i passa a ser un home de confiança de l’organització.

En Billy necessitarà molta intel•ligència per sobreviure en el món enlluernador de l’alta societat, la violència, la brutalitat i la corrupció. Sempre amb una carta amagada, aprèn a fer-se valer i a comprendre que el que ell vol en realitat és «només» viure bé, tan senzill com impossible en el lloc on li ha tocat néixer.

«Doctorow assumeix els llegats de Fitzgerald i Cheever i hi afegeix una esplendor salvatge i eròtica de collita pròpia.» John Le Carré

L’obra d’E. L. Doctorow s’edita en més de trenta llengües. Inclou novel•les com La gran marxa, Welcome to Hard Times, The Book of Daniel, Ragtime, Loon Lake, World’s Fair, The Waterworks i Homer i Langley. Ha publicat dos reculls de narracions curtes, Lives of the Poets i Històries de la dolça terra, així com tres volums d’assaig.

Entre els premis que ha rebut, destaquen el National Book Award, tres premis nacionals de la crítica, dos PEN/Faulkner, el guardó Edith Wharton de Ficció, la medalla William Dean Howells de l’Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres i la Medalla Nacional d’Humanitats, atorgada pel president dels Estats Units. L’autor viu a Nova York.

***
...I EN XAVIER ANTICH OBRE EL FOC EN UN MAGNÍFIC ARTICLE A LA VANGUARDIA...

dimarts, 25 de gener del 2011

Presentació! Presentació! Demà dimecres...

LA POESIA COMPLETA DE
N'ÀNGEL GUIMERÀ

presentada per

BLANCA LLUM VIDAL I ENRIC CASASSES

dimecres 26 de gener
a L’Espai Mallorca (C/ Carme, 55)
a les 19:30 h

dijous, 20 de gener del 2011

Un parell de nous Articles Obstinats!

Ponç Puigdevall parla de la Poesia completa, d'Àngel Guimerà, pel Time Out



... i...

... en Jordi Nopca parla de Moderato cantabile, de Marguerite Duras.


(quin luxe oriental, oi, tot plegat?)

TOT AIXÒ, HO VEUREU AQUÍ

dimecres, 19 de gener del 2011

Una notícia emocionant: reedició sense censura d'El desgavell. Un llibre que farà parlar!!

El desgavell
Ferran Planes
La cara fosca de les Lletres, 5
286 pàg.


“Era propòsit meu encapçalar aquest llibre amb un altre títol: La conya. Reconec que no en sabia trobar cap altre que encaixés tan encertadament amb el meu propòsit”, avisa Ferran Planes en començar aquesta crònica molt personal de l’exili, la guerra i la República. Les circumstàncies històriques? Un cafarnaüm dominat per l’absurd. Els personatges? Prohoms o genteta amb un sòlid d’adaptació que no s’assembla gaire al que n’explica després la llegenda. El quadre és tragicòmic, iconoclasta, mai cínic. Contrasta fantàsticament amb la narració de la història oficial. S’acosta a la novel·la d’aventures. I tanmateix, all is true: ho explica un franctirador que no tenia res a perdre si cantava la canya, company de Joaquim Amat-Piniella i Pere Vives.

Aquesta nova edició recupera els fragments de l’obra amputats per la Censura el 1968.

En paraules de l’autor l’any 1969, «Ferran Planes i Vilella nasqué a Bagà, a primers de gener del 1914. El seu bagatge literari és més aviat escàs. Trobaríem rastre de la seva vocació fullejant la premsa catalana dels anys 1930 al 1937. Articles sobre política i algun assaig crític. Després, no res, el silenci. Una veu apagada i una ploma eixuta que poden ser el símbol de tota una època. La guerra interrompé els seus estudis a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona. Després de l’exili, dedica uns anys a l’aspra labor d’ensenyament en algun centre privat. En reintegrar-se al país, viu uns anys a Madrid i a Tànger, per tornar definitivament a la capital catalana. Sembla que li ha arribat l’hora de mitigar la seva vida agitada i atzarosa.»

Ferran Planes va morir el 18 d’agost del 1984.

Ferran Planes i alguns companys d'armes

I vet aquí un petit tast d'El desgavell!

[...]

Un diumenge de primavera de l’any 1940, em trobava a Delle, vila fronterera francesa, al llindar de Suïssa.
Evidentment, no hi era pas sol. Formava part d’un grup compacte de cinc amics; al voltant nostre, un grup més ampli, no pas massa gran, de presoners de guerra.
Tots érem espanyols o polonesos. I començo per aquí per centrar l’atenció dels qui em llegeixen i per tal que no confonguin la nostra estada a Delle amb una simple excursió o un vulgar week-end. L’any 1940, això últim encara no s’estilava.
La nit abans havíem estat estatjats a la nau d’una fàbrica tèxtil on vam ser portats per un escamot de soldats alemanys. Ens preguntaren d’on veníem. Vam dir que érem espanyols. Aquells nois boches es van tornar riallers i amables. Fins i tot van exultar.
—Camarades, ¡Franco, Hitler!...
Ens donaren tot seguit llesques de pa i pots de llard perquè les untéssim. Com que no ens enteníem gaire, tot era fer gresca i menjar. Ells reien guturalment, mentre nosaltres, al contrari, fèiem una rialleta de conills espantats. Però, mentrestant, ens atipàvem.

[...]

El desgavell, Ferran Planes

Ferran Planes, jovenívol

divendres, 14 de gener del 2011

El dijous dia 20 presentem L'home del barret vermell, d'Hervé Guibert, amb en Jordi Nopca i na Maria Bohigas

—Quan dius?
Dijous dia 20 de gener, a dos quarts de vuit del vespre!
—Ah, i a on, vatua?
—A la llibreria Antinous, una gent molt agradable, al carrer Josep Anselm Clavé núm. 6.
—No sé on para...
Aquí, home!
—I quin llibre dius que presenteu?
L'home del barret vermell, d'Hervé Guibert.
—No el conec.
—Doncs fas malament! Mira, aquí en pots llegir la fitxa, i més enllà, aquest post del Nopca.
—Ummmm... fa bona pinta, oi?
—Oi!
—I qui el presenta, si no és molt demanar?
—Ets obstinat en les teves demandes. M'agrades. El presentaran la Maria Bohigas, que n'és l'editora, i el polifacètic senyor Nopca (escriptor, traductor, poeta, músic, periodista i amic).

dimecres, 12 de gener del 2011

Un nou article obstinat, aquest cop, de Jordi Llovet, sobre la Poesia completa d'Àngel Guimerà

Benvolguts amics, encetem l'any amb un nou Article obstinat, dedicat, ara, a la Poesia completa d'Àngel Guimerà. El signa Jordi Llovet pel setmanari Presència.

***

Edicions de 1984 recopila tota la poesia d’Àngel Guimerà, en una edició a cura de Blanca Llum Vidal, que també inclou una semblança biogràfica d’Eduard Girbal Jaume i un epíleg d’Arnau Pons. Es tracta d’un recull indispensable per tornar a gaudir de la poesia de Guimerà, una obra que el va convertir en un dels màxims exponents de la Renaixença, en el ressorgiment de les lletres catalanes a finals del segle XIX.

[Segueix llegint aquí!]