dimecres, 14 de juliol del 2010

La temptació Villalonga

L'altre dia Maria Bohigas explicava la conveniència de publicar traduccions al català. Avui ens explica per què cal reeditar l'obra de Llorenç Villalonga. I és que tot en aquesta vida té la seva explicació i hi ha autors, i hi ha obres, que no poden caure en l'oblit tan fàcilment... recordeu que som criatures obstinades!

Diu Bohigas:

«En els 14 anys que separen Bearn (1961) d’Un estiu a Mallorca (1975), Llorenç Villalonga es converteix, al mateix temps que Mercè Rodoreda, en una de les grans veus literàries de l’època. Tres títols, dels tretze que li publica el Club dels Novellistes, sobresurten en vida de l’autor: Bearn, L’hereva de dona Obdúlia i Mort de Dama. L’enorme èxit del primer, comparable al de La plaça del Diamant, consagra una visió de Villalonga com a escriptor de l’aristocràcia mallorquina i de la seva obra com una evocació del món insular antic en plena decadència.
Ara bé, aquesta obra, sota la capa moralment apta per al públic de l’època, és treballada per obsessions menys límpides. L’Hereva de dona Obdúlia o Les temptacions ofereix un exemple de com procedeix l’autor: sota el títol, la lletra menuda del subtítol revela el que realment treballa l’obra –les temptacions, la manera com cada personatge desafia o sofreix el cataclisme eròtic. El mateix tema reapareix a Un estiu a Mallorca, on Villalonga confronta dues grans figures femenines, Sílvia Ocampo i la baronessa Felipa, representants l’una de la bohèmia artística que atraca a l’illa en els anys 20 i 30, l’altra de l’aristocràcia encastellada en un ordre moral secular. El viatge de Sílvia per la societat mallorquina, trenat amb el de George Sand cent anys enrere, fa de tapadora a un magnífic retrat de dos inconscients femenins: Felipa, reina del refoulement i de la neurosi, contra Sílvia, encarnació d’un vitalisme sa.

Villalonga és avui un autor per redescobrir. Una part considerable de la seva obra ha quedat oculta i això ens motiva a reeditar-la. L’hereva de dona Obdúlia [reeditat l'any 2006] i Un estiu a Mallorca [reeditat l'any 2008] són la primera tramesa d’aquesta recuperació.»




Un estiu a Mallorca

Estiu 1935, la calma seria absoluta a l’illa de la calma si no fos per Sílvia Ocampo, la poetessa criolla. Com un ocell de pas que destarota un medi, la seva presència a Mallorca fa reaccionar els dos ingredients bàsics de la bona societat, l’esnobisme i la decèndia. Adulada aquí per la fama d’artista, bescantada allà per la polseguera d’escàndols, ella tampoc no s’està d’observar i jutjar els seus amfitrions, com feia cent anys enrere George Sand, la seva precursora. Així s’imposa un duel a dues veus, el de la dona que ha viscut contra la que s’ha castigat a no viure —Sílvia Ocampo contra la baronessa Felipa, dues grans creacions fememines.



L'hereva de dona Obdúlia o Les temptacions


L’escàndol de Mort de Dama i el prestigi de Bearn han ocultat el que té d’excepcional l’obra de Llorenç Villalonga en el seu conjunt, com a univers literari en què cada peça altera i enriqueix els grans temes. A L’hereva de dona Obdúlia, la melodia principal ens ve insinuada per la lletra menuda: les temptacions que amenacen la maduresa de dues dones oposades en tot menys en l’esponerós erotisme. Villalonga les confronta cada una al seu Don Juan particular i observa els efectes produïts sobre les víctimes. Una comèdia? No, un drama irònic, en el més pur estil villalonguià

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada