tag:blogger.com,1999:blog-7619623145377493099.post4048811764255192064..comments2020-04-15T09:53:55.641+02:00Comments on Criatures obstinades: El negre és el color de Grisélidis RéalEditor/1984http://www.blogger.com/profile/04715000573877936581noreply@blogger.comBlogger1125tag:blogger.com,1999:blog-7619623145377493099.post-30624112726474675762010-08-04T16:54:19.860+02:002010-08-04T16:54:19.860+02:00“Aquesta història està escrita en memòria i a la g...“Aquesta història està escrita en memòria i a la glòria d’en Rodwell, el meu amant negre que viu a Chicago, a la Michigan Avenue, al barri negre”. Així comença el pròleg de El negre és un color. I ja avançada la novel·la dues ratlles sobre en Rodwell. “RONNIE-. Déu negre amb la pell brasejada i calcinada, amb olor d’orquídea i de gingebre, amb el sexe com un enorme lliriu negre”, una descripció que ens acosta als sexes de Mapplethorpe.<br />Algunes perles més: “¿A quina revolta, a quina llunyana infantesa humiliada es remunten aquests gestos de destrucció, aquest guarniment cruel? La raça alemanya conserva els seus mascles impotents embotornats de greix, blidants com rinoceronts”. <br />O el que diu Tata, gitano com ella, quan va begut: “Tata, quan vas begut crides un amor terrible, l’amor dels morts, l’amor dels jueus i dels gitanos: amb els teus brams els deportats encara criden”.<br />I per acabar, nou us dono més la llauna, l’Epíleg, un veritable manifest feminista nascut des de la pròpia realitat, de la misèria: “Els temps han canviat, les dones ens hem revoltat. Davant de tothom, ha calgut que milers de dones sortissin de la foscor i parlessin, escriguessin, s’unissin, de vegades emmascarades, però també amb la cara descoberta, i cridessin la seva veritat, la seva vida. Les han escoltades, els han tapat la boca, les han contradites. Han volgut fer-les callar; però la seva veu ha estat més forta. Ha calgut veure-les, saber que existeixen, que deixin de ser aixafades com escarabats en la foscor”.Joan Ducròshttp://www.ducros.biz/corpusnoreply@blogger.com